La ciutat de València té joies arquitectòniques medievals de gran valor històric. La Llotja de la Seda o dels Mercaders, les Portes de Serrans, les de Quart, la Catedral i la torre del Miquelet, el Convent de la Trinitat, entre d’altres, són algunes d’elles.
També compta amb magnífics palaus renaixentistes, barrocs i neoclàssics, alguns d’ells gòtics en origen. I també amb edificis i conjunts modernistes molt notables.
Però probablement cap d’ells pot competir en importància històrica, grandiositat i art acumulat per metre quadrat amb un conjunt arquitectònic que, a hores d’ara, continua sent el gran desconegut del patrimoni històric del Cap i casal. Estic parlant del Convent de Sant Domènec, situat a l’antiga rambla de Predicadors, actualment plaça de Tetuán.
Un convent que posseeix una extraordinària Sala Capitular gòtica, predecessora de la mateixa Llotja de València, una Capella gòtica amb una magnífica volta de creueria estavellada, única en el seu gènere, un admirable Saló del tron i mausoleu renaixentista, i tres claustres… tres ni més ni menys, un gòtic, un altre renaixentista i un altre neoclàssic. I un d’ells, el gòtic, que és una autèntica joia del gòtic flamíger del segle XIV.
Ací podeu veure algunes fotografies d’aquestes tres meravelles arquitectòniques:
I no obstant això, tot i estar situat al bell mig del Cap i casal, aquest conjunt històric i arquitectònic és un gran desconegut per a l’immensa majoria de visitants i turistes de la ciutat, i també per a molts valencians, fins i tot veïns de la pròpia ciutat. La raó és el poc temps que roman oberta a la ciutadania.
Fent un ràpid resum de la seua llarga i plena d’esdeveniments història, cal dir que la primera pedra d’aquest conjunt la va col.locar el mateix rei en Jaume l’any 1.239.
Durant la seua història l’edifici ha estat lligat a personatges històrics tan importants per a València com ara Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran, Joan de Joanes, el Papa Lluna o el Rei Alfons el Magnànim.
Fins i tot s’hi van celebrar diverses vegades Corts generals del Regne de València, en presència de reis com Pere el Cerimoniós, Carles I d’Àustria i Felip III.
Arran de la desamortització de Mendizábal del segle XIX, les ordres religioses van ser exclaustrades i el conjunt va ser cedit al llavors Ministeri de la Guerra, en 1836, que hi va instal·lar la Capitania General de València. Des d’aleshores fins ara l’edifici ha estat sota jurisdicció militar, de manera que l’accés al públic en general ha estat sempre molt restringit.
Aquests dies, amb motiu de la celebració del 12 d’octubre, el conjunt estarà obert al públic. És una gran oportunitat per poder conèixer-lo per a aquells que no haveu pogut fer-ho fins ara, i per a poder tornar a gaudir de la seua arquitectura per a aquells que ja ho havien visitat amb anterioritat.
Vos ho recomane!
Gaudiu-lo!