En un apunt anterior havia parlat de l’estranya perspectiva “girada” que té actualment la portada barroca de la Catedral de València, i a què era deguda aquesta curiosa circumstància. En aquest enllaç podeu llegir-ho: https://actualidadvalencia.com/passejantvalencia/perque-esta-girada-la-porta-barroca-de-la-catedral-de-valencia/
Aquesta portada, la més “valenciana” de les tres portades de la Catedral (en mostrar-hi quasi exclusivament personatges històrics religiosos valencians), fou construïda a principis del segle XVIII en un moment històric transcendental per a l’antic Regne de València i per a bona part d’Europa (ja que la seua construcció es va produir durant el canvi de dinastia dels Àustries als Borbons). La seua construcció va ser adjudicada l’any 1703 a l’arquitecte i escultor alemany Konrad Rudolf, mitjançant un concurs en què es van presentar tres dissenys diferents.
Rudolf, amb una formació com a arquitecte i escultor barroc obtinguda a Paris i Roma, havia arribat a Espanya amb el seguici de l’Arxiduc Carles d’Àustria. De fet era el seu escultor de cambra.
Es va instal·lar a València l’any 1700, on es va presentar i va guanyar l’ades esmentat concurs. El seu atrevit i avantguardista disseny, concebit a força d’interseccions de curvatures còncaves i convexes, era inèdit en el barroc a la Península i li va valdre per guanyar-ne el concurs. Fins llavors només s’havia treballat amb superfícies planes.
Però aquell disseny tan original no havia sorgit del cap d’aquell arquitecte per a ser exclusiu per a la Catedral de València. Si alguna volta heu estat a la ciutat de Roma, potser haureu visitat un dels seus principals edificis barrocs, l’església de San Carlo alle Quattro Fontane, anomenada també de Sant Carlí, obra mestra de Francesco Borromini, el genial arquitecte suís-italià considerat un dels màxims exponents del barroc romà. Borromini va construir-la a mitjans del segle XVII per encàrrec de l’orde dels Trinitaris Descalços espanyols a Roma.
La contemplació d’aquesta portada ens portarà immediatament al cap la portada barroca de la Catedral de València.
Els elements ondulats, còncaus i convexos de la seua façana, units per una cornisa serpentejant i esculpits amb nínxols, i la seua concepció espacial integrada en la seua verticalitat i l’horizontalitat, denoten una semblança entre les dues façanes realment sorprenent. Però aquesta extraordinària similitud no és gens casual.
Perquè Rudolf Konrad sentia una gran admiració per l’obra de Francesco Borromini, que va estudiar-la fil per randa durant la seua estada a Roma. I va ser precisament d’aquesta església d’a on va copiar el disseny, completament nou i original aleshores a la Península, per presentar-lo i guanyar el concurs de la Portada barroca de la Catedral de València.
Després de la pèrdua de la batalla d’Almansa l’any 1707, Rudolf, que era l’escultor de càmara de l’Arxiduc Carles, hagué de fugir a Barcelona per por a la repressió borbònica que hi estava per vindre, per la qual cosa deixà incompleta la portada. Hi va ser conclosa en 1740 per alguns dels seus deixebles, com ara el famós arquitecte i escultor valencià Francisco Vergara.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies d’aquestes dues portades, en les que es pot observar la seua extraordinària semblança:
