Era l’any 1870, any en què el barri Patraix de València, després d’unes dècades d’haver esdevingut municipi independent, s’incorporava com a un nou barri a València. Al Padró del nou districte municipal de Patraix d’aquell any, en què apareixien uns cent veïns, hi figurava un matrimoni format per Pascual Sancho Ros i Pascuala Medina, i els seus tres fills més menuts, José, Carmela i Alejandro.
L’antic forn de la Vidua, actualment forn de José Compañ.
Aquell Padró indicava que la família vivia al pis superior d’una casa situada al carrer Jesús número 15, carrer que actualment és el de Convent de Jesús número 15. A hores d’ara aquesta casa correspon al forn de Jose Compañ, un històric forn del barri regentat des de fa tres generacions per la família Compañ. L’origen d’aquest forn es remunta, però, a molts anys abans de quan la familia Compañ el va adquirir. Anteriorment es coneixia com el forn de la Vídua, i pertanyia a un propietari que ho havia comprat al Baró de Patraix. L’origen del forn, doncs, es remuntaria al segle XIX.
El forner Ramón Sancho es trasllada a Patraix.
Pascual Sancho havia exercit de forner a Torrent, abans de traslladar-se amb la seua família a Patraix per continuar amb la seua professió. Pascual i Pascuala havien tingut almenys set fills. El més gran d’ells, Ramón Sancho, havia seguit els passos de son pare i també s’havia fet forner. Ramon i la seua família, formada per la seua dona Mariana i sis fills, va seguir els passos dels seus pares i es va traslladar a viure des de Torrent a Patraix l’any 1883. Concretament a uns habitatges que, a manera de colònia, havien estat construïts en allò que anteriorment havia estat la luxosa i magnífica alqueria de Pontons.
Aquesta alqueria, que havia estat propietat del canonge de la Catedral de València Antoni Pontons, havia esdevingut en el segle XVIII residència reial de l’Arxiduc Carles d’Àustria, i va acollir un magnífic hort-jardí amb estàtues clàssiques realitzades pel famós arquitecte i escultor italià Giacomo Antonio Ponsonelli.
Per donar una idea de la magnificiència d’aquella alqueria, vos recomane la lectura de dos articles publicats anteriorment en aquesta pàgina web, els enllaços dels quals podeu trobar a continuació:
La tragèdia esdevé al forn de Ramón Sancho, a l’antiga alquería de Pontons.
Ramón Sancho va instal·lar un forn al seu nou habitatge de l’antiga alqueria de Pontons, des del qual abastia de pa a totes les famílies que, com ells, vivien a la colònia de cases.
El 21 d’agost del 1887, cap a les 11 de la nit, Ramón va encendre el forn que tenia a la planta baixa del seu habitatge, per preparar la fornada del dia següent, tal com feia tots els dies. Després d’encendre’l, va pujar a la planta superior per dormir amb la seua dona i els seus sis fills. La família dormia tota junta en una única habitació.
Al costat del forn dormia un xic anomenat Francesc, mosso del forn, la missió del qual durant la nit era la de vigilar el foc. Cap a les dos de la matinada Francesc s’adonà que el foc havia calat unes fustes i altres materials inflamables que eren al costat del forn, provocant un incendi. El mosso va eixir ràpidament de la casa molt espantat i va començar a avisar tots els veïns. En pocs minuts hi van arribar nombrosos veïns i el serè del barri.
A casa de Ramón Sancho el foc havia pujat ràpidament per l’escaleta que comunicava el forn amb l’habitació on dormia la família, la qual cosa feia impossible que la família pogués baixar per l’escala. L’única possibilitat d’escapatòria era la de llançar-se al carrer per l’única finestra que tenia l’habitació on hi havia la família. Però la finestra estava tancada per una reixa. Després de grans esforços, Ramón va aconseguir arrencar-la. Immediatament va agafar i llançar per la finestra la seua filla més xicoteta, Bienvenida, que tenia 4 anys, què ja presentava algunes cremades al seu cos.
Quan a continuació va intentar rescatar la seua dona i els seus altres cinc fills, dissortadament ja era massa tard. El foc era molt intens a l’habitació i no hi havia ja cap possibilitat de poder salvar-los. Amb abundants cremades, Ramón tan sols tingué temps de llançar-se ell mateix per la finestra al carrer, quedant malferit.
Quan hi van arribar els bombers per apagar l’incendi, què ja s’havia estès als habitatges veins, es van poder abastir de l’aigua de la sèquia de Favara que passava per dins de l’alqueria. Les autoritats locals van ser informades immediatement de l’incendi i de la tragèdia esdevinguda, fent presència ràpidament al lloc el Jutge de guàrdia, el Governador civil i diversos regidors municipals.
El destí dels supervivents, Ramón Sancho i sa filla Bienvenida.
Ramon Sancho i la seua filla van ser hospitalitzats. Els forners de la ciutat van obrir una subscripció popular per ajudar econòmicament Ramon, el qual ho havia perdut quasi tot: la seua feina, la seua casa i quasi tota la seua família. La xiqueta Benvinguda es va recuperar prompte de les ferides. Ramon va quedar afectat per un episodi de bogeria quan li van comunicar el que havia succeït amb la seua dona i els seus altres fills.
La destinació final de Bienvenida va ser la d’anar a viure a casa d’una de les seues ties a Torrent. Les despeses de la seua escola van ser sufragades per l’arquebisbat de València.
Ramón Sancho finalment va poder refer la seua vida professional. Amb els diners arreplegats per la subscripció popular i per una certa quantitat rebuda per part de la reina regent Maria Cristina d’Habsburg, mare del futur rei Alfons XIII, va poder llogar un altre forn a Patraix, probablement el mateix que havia llogat el seu pare anys enrere, l’actual forn Compañ.
Fonts/referències:
- -Diari “Levante-EMV” (04.08.2025)
