L’actual Estació del Nord de València va ser projectada l’any 1906 per l’arquitecte valencià Demetrio Ribes. Així ho va decidir la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d’Espanya, que va donar el seu nom a l’estació (i no perquè estiguera situada al nord de la ciutat, com alguns pensen erròniament).
Ribes, que era arquitecte de la dita Companyia, ja havia treballat en altres projectes d’estacions a Madrid i Barcelona amb èxit, d’ahi que fora nominat per construir la nova Estació del Nord de València, la qual va ser inaugurada el 1917, constituint actualment una de la joies modernistes de la ciutat.
I he dit “nova” perquè aquesta estació no va ser la primera que tingué València.
Diverses dècades abans, concretament l’any 1852, va ser inaugurada la primera Estació de Nord de València, la qual tenia l’entrada i eixida de passatgers a l’altura de la banda sud de l’actual plaça de l’Ajuntament, aproximadament en l’espai existent entre els actuals edificis de Telefònica i de Quadrado, en la cantonada amb Marqués de Sotelo.
L’estació va començar donant servei per comunicar la ciutat amb el Grau, en un recorregut de poc més de 6 quilòmetres. En anys successius es van crear noves línies ferroviàries a Xàtiva, Almansa i Tarragona.
El creixement de les necessitats ferroviàries de la ciutat va fer que la Companyia es plantejara la construcció d’una nova estació molt més àmplia, i menys constreta en espai pels edificis de la ciutat.
L’indret escollit per construir-la va ser el que actualment coneixem. Però va donar-se la coincidència de que aquest nou espai triat per construir la nova estació era travessat longitudinalment per les vies de la vella estació, la qual cosa suposava un problema.
La façana de la nova estació va ser el primer que es va construir. Per solucionar el problema del pas dels trens a l’antiga estació, es van habilitar dues portes de la dita façana existents a la seua part esquerra, mirant-la de front, com a portes de pas d’una i de l’altra direcció, respectivament, dels trens que anaven cap a la vella estació.
Ací podem veure-les:
Així doncs, es va donar la curiosa circumstància de què durant el temps que van durar les obres de la nova estació, els obrers que hi treballaven van haver de conviure amb el pas constant dels trens que tenien com a destí la vella estació, com podem veure en la següent fotografia d’època:
