«E nos fom en la rambla, entre’l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta»
Aquestes paraules, recollides en la crònica del Llibre dels Feits, són del rei Jaume I quan un 9 d’octubre, tal dia com hui de l’any 1238, es dirigia cap a la porta de Bab-ibn-sajar de la muralla àrab de la ciutat, per entrar a València i prendre posició d’ella, després que en dates prèvies, concretament el 28 de setembre, el rei i el governador musulmà de València, Zayyán ibn Mardanish, hagueren signat la capitulació de la ciutat.
Aquell 9 de Octubre de 1238, quan el rei es dirigia amb les seues hosts per entrar a la ciutat, va veure com a la part de dalt d’una torre defensiva de la muralla, anomenada d’Ali-Bufat, que es trobava just al costat de l’esmentada porta, els musulmans havien penjat la seua ensenya reial, la senyera, com a senyal convingut de la rendició de la ciutat a les tropes cristianes.
En veure la seua senyera en aquell lloc, el rei baixà del seu cavall, va besar la terra i va plorar, tal com indica en la seua crònica, per donar gràcies a Déu “per la gràcia que Déu els havia donat”.
En aquesta pintura mural gòtica de segle XIV, que podem trobar al castell de la localitat aragonesa d’Alcañiz, es representa aquesta escena on podem veure al rei i les seues hosts a punt d’entrar a València, i sobre la torre la senyera real que els àrabs hi havien col·locat.
La tradició diu que aquella senyera reial que van penjar els àrabs a la torre d’Ali-Bufat, és la que es conserva a hores d’ara al museu històric de l’Ajuntament de València. Actualment la coneixem amb el nom de Penó de la conquesta.
Ací podem veure-la:
Una bandera que segons va publicar l’expert en vexil.lologia (la disciplina que estudia els banderes) Bruno Cianci, en el seu llibre “La stoffa delle Nazioni” (“La tela de les nacions”), seria la bandera nacional més antiga que actualment es conserva al món.
Però, on estava la torre d’Ali-Bufat sobre la qual els musulmans van penjar el Peno de la conquesta?
Es trobava on actualment hi ha la plaça del poeta Lorente, al costat del palau del Temple.
En aquesta vista aèria de Google Maps, podem ubicar la seua localització exacta:
La torre podem veure-la dibuixada en el mapa del pare Tosca de 1704, anys abans que fora construït l’actual palau de l’Temple. La seua funció era la de protegir la porta de Bab-ibn-sajar (traduït “Porta de la pedra”), una de les set portes que tenia la muralla islàmica, que encara podem observar a la litografia aèria que va realitzar el francès Alfred Guesdon l’any 1858, feta pocs anys abans de que fora derruïda amb la resta de la muralla medieval:
A l’Arxiu general de la localitat castellana de Simancas es conserven dos manuscrits en paper, datats l’any 1780, en què es descriu amb detall com era aquella porta, o al menys com s’havia conservat fins al segle XVIII.
Aquí podem veure-la:
Com a record d’aquest fet històric, podem trobar adosat al palau del Temple, a la plaça del poeta Llorente, una placa commemorativa, on baix de l’escut de l’Ordre de Montesa amb la creu de Sant Jordi podem llegir: “SITIO DE LA TORRE Y PUERTA DE BAB – EL – SHADCHAR, LLAMADA DESPUES DEL TEMPLE DONDE TREMOLO EL PENDON REAL EN LA CONQUISTA EN 9 DE OCTUBRE DE 1238 CONCEDIDA POR EL INVICTO REY DON JAIME A LOS TEMPLARIOS CONSERVADA POR LA ORDEN MILITAR DE MONTESA Y DEMOLIDA PARA ENSANCHE DE LA CIUDAD EN 1865. LOS CABALLEROS DE MONTESA PARA MEMORIA”.
Ací podem veure-la:
