Hi ha festes i celebracions que en el temps es consoliden i encara que varien i es modifiquen, atenent als horaris i al treball, continuen celebrant-se i fent comboi, tot i que molts no saben exactament el motiu pel qual celebren eixa festa, la qual te poc a vore ací en el Marquesat en el que són altres festes.
El dia 2 de febrer celebrem la Candelària, i eixe dia les nostres “ueles” solien anar a l’església per a beneir els rotllos (així ja els tenien per a l’endemà) i arreplegar les “caneletes”, les quals les guardaven i, com estaven “beneïdes”, els dies de tronà solien encendre-les com a element “protector”… i quan la tronà passava l’apagaven i la guardaven fins la pròxima ocasió. A més a més, existia la dita o refrany:
“Si la Candelària es riu, ja estem en l’estiu
i si la Candelària plora, ni dins ni fora”
Pel que fa al dia del “rotllo” (el 3 de febrer), pot celebrar-se en el col·legi, en la llar dels Jubilats, les “Ames” de casa, en amics, en la família… i és tan simple com reunir-se, haver comprat un rotllo en el forn, fer un bon xocolate calentet… i berenar de bona gana en bona companyia i en harmonia. Així de simple i de bo!!!
Bé, realment i segons la tradició… faltaria una cosa imprescindible i que li dona el sentit a esta celebració. Que pot ser? I per què celebrem el dia del “rotllo”? Cert és que es una tradició i una festa que es celebrà en moltíssimes poblacions, regions i països, i que està ben arrelada i inclús en alguns llocs és la seua festa grossa i el seu patró. Però… per què?
Primerament hauríem de saber que a Sant Blai se’l considera com al sant protector contra mals i problemes de la gola, i en especial dels xiquets més menuts (caldria assenyalar que el seu miracle més famós va ser salvar a un xiquet que s’ofegava perquè li s’havia entravessat una espina de peix en la gola); ara bé, a banda de a les persones Sant Blai també “sanava” als animals.
Hem de pensar i tindre clar que encara que hui la societat ha avançat molt i han canviat molts dels seus hàbits, faenes i mentalitats, durant centúries i centúries les nostres terres han sigut eminentment zones rurals i agrícoles on la religiositat estava molt present i donava sentit i senyalava qualsevol festivitat o celebració. Per això algunes tradicions han anat conservant-se de forma més o manco fortes, però han aplegat fins al dia de hui… a pesar de diferenciar-se en part en la forma en la que es feia en temps passats. I en eixa creença popular i antiga es pensava i creia que el dia de Sant Blai, protector de la gola, quan les dones portaven el rotllo i el beneïen en l’església (ahí està l’element fonamental d’aquesta celebració i el que li atorgava la seua característica més important!!!! La benedicció del rotllo el dia 2 o el dia 3 de febrer!!!!), després quan se’l menjaven, com estava beneit, els protegia i els guardava la gola de dolors i malalties… al menys durant tot l’any!!!! (En alguns pobles inclús es portava ordi per a beneir i així després donar-lo-se’ls als cavalls i als animals de casa per a que també estigueren sans i bons i no els caigueren malalts).
Precisament uns gojos ben antics ja diuen:
Sant Blai, bisbe gloriós, de màrtir porteu corona.
Supliqueu al Creador que ens guarde de mal de gola.
Puix teniu tal potestat, perquè el Creador vos la donà,
Guardeu-nos del crup malvat i del cruel mal de gola!!!
D’aquesta forma, any rere any, al celebrar el dia del “rotllo” i menjar-se’l beneit… durant un any tindríem la gola “protegida” i no ens hauríem de preocupar de cap dolència… i això explicaria ací en Llombai, Catadau i Alfarp, perquè les nostres “ueles”, seguint eixes costums antigues, heretades de les seus mares i “ueles”, anaven sempre a que beneïren els rotllos per a que als “seus” no els passara res mal i estigueren ben guardats!!!
I es que és a Sant Blai a qui solen encomanar-se també quan es pateixen atacs de tos i mal de gola, com prova la dita popular:
– Sant Blai gloriós, deixa el xiquet i emporta’t la tos!!!
En definitiva ací queda explicada una curiositat més d’una de les nostres tradicions, de forma que quan ens mengem el rotllo (beneit o sense beneir), sapiguem el perquè ho celebrem i d’on ve eixa costum nostra. Cada ú es lliure de creure el que considere, però jo per si decàs diré:
– Sant Blai gloriós, cura’m la gola i lleva’m la tos!!!
