Les empremtes indelebles de la València mediterrània, des de la seua època d’esplendor gòtic fins la seua magnífica expressió modernista, passant per la renaixentista, la barroca o la neoclàssica, són evidents en moltes de les portades i els patis de les seues cases i palaus nobiliaris.
Si fem un recorregut pels diferents barris històrics que conformen Ciutat Vella, amb l’ànim de descobrir (i gaudir) les seues façanes i espais interiors (d’aquells que es deixen veure, per estar oberts als nostres “ulls curiosos”), hi descobrirem desenes i desenes d’ells, les portades dels quals ens deixaran absorts en fixar-nos en les seues cornises i llindes, els seus brancals, les seues dovelles, els seus guardaeixos per protegir les rodes dels antics carruatges, els seus escuts nobiliaris llaurats en pedra, etc…, emmarcant tots ells grans portalades que mostren a sovint primoroses talles de fusta i artístiques baldes (picaportes).
Portalades que també ens mostren l’evolució d’estils arquitectònics i de gustos de la burgesia i la noblesa de la ciutat al llarg dels segles, ja que la decoració exterior de molts dels seus palaus ha evolucionat des d’estils originalment medievals, com el gòtic, fins al barroc o el neoclàssic, més d’acord amb els temps i els gustos que anaven arribant amb els nous temps que tocava viure.
Fa un temps la versió digital del diari Valencia Plaza ens va oferir un article de Joaquín Guzmán, què ens va fer un recorregut precisament per aquesta València de les portades i els patis històrics.
Ací teniu l’enllaç:http://www.valenciaplaza.com/puertas-patios-y-zaguanes-de-l…
Vos recomane la seua lectura.
Gaudiu-lo!
