Aquests setmanes s’està parlant molt als mitjans de comunicació del futur ús que es pretén donar a l’antic edifici de l’Agència Tributària a València, popularment conegut com a Edifici d’Hisenda. Un edifici compartit en titularitat entre dues administracions, la municipal que posseeix un 60% de la propietat, i la Diputació Provincial que hi disposa del restant 40%.
Ús administratiu? Ús cultural? Ús mixt administratiu-cultural? Tot està per decidir sobre el futur contingut d’aquest grandiós edifici construït en la dècada dels 1950 pels arquitectes Francisco Echenique i Luis Calvo.
La construcció de l’edifici d’Hisenda.
L’any 1953 la Revista de Arquitectura, que es publicava a Madrid, anunciava l’encàrrec d’un projecte per edificar al centre de València un edifici d’estampa imponent, la funció del qual havia de ser la d’acollir els tràmits administratius d’índole fiscal i tributària. L’edifici havia de ser edificat en una illa completa recaient als carrers Guillem de Castro, Quevedo, Huesca i Verge de Gràcia. Les seues dimensions anaven a ser, certament, grandioses, per l’extens de la superfície d’aquesta illa.
La finalització de la seua construcció es va produir l’any 1959.
L’arquitectura de caire totalitari del règim franquista.
En els anys posteriors a la finalització de la Guerra Civil, les simpaties ideològiques del règim de Franco amb l’Alemanya nazi van donar lloc al sorgiment d’una arquitectura oficial basada en el gegantisme, la simetria monumental i els materials petris nus, què pretenien transmetre durant la seua contemplació diferents sensacions de poder i eternitat. Aquesta estètica arquitectònica, coneguda com a arquitectura imperial o de l‘autarquia (pel període franquista en què es va concebre), va beure directament de l’arquitectura monumental de l’Alemanya nazi, i també de la de la Itàlia feixista de Mussolini.
L’arquitecte alemany Albert Speer, Ministre d’Armament i Producció de Guerra de l’Alemanya nazi durant una bona part de la Segona Guerra Mundial, va ser el principal referent del model d’arquitectura imperial de l’Alemanya nacional-socialista. Speer va ser el responsable de la construcció de diversos dels edificis més emblemàtics d’aquest període, entre els quals era la nova Cancelleria del Reich construïda l’any 1939.
Una bona part dels edificis construïts durant aquest període a Espanya amb aquesta estètica gegantista es van inspirar directament en els construïts per aquest arquitecte. La fascinació del regim franquista per la seua arquitectura va ser tan gran que l’any 1942 Espanya va acollir la magna Exposició d’Arquitectura Moderna Alemanya, què va ser comissariada pel mateix Albert Speer.
La inspiració arquitectònica de l’edifici d’Hisenda
Si observem amb atenció les quatre façanes de l’antic edifici d’Hisenda de València, trobarem a totes elles, però principalment a la principal que recau al carrer Guillem de Castro, tots els atributs que caracteritzen l’arquitectura nacional-socialista alemanya que, com hem apuntat ades, eren el gegantisme, la simetria monumental i els materials petris nus.
Tot i que l’edifici va ser construït una dècada després del període algit en què va imperar aquest model d’arquitectura, en aquella Espanya franquista encara hi havia una pervivència de l’influx nacional-socialista alemany en algunes de les construccions que es van fer aleshores, almenys durant les dues dècades que van seguir a la finalització de la Guerra civil.
La volumetria de l’edifici, les seues rematades, els grans sòcols i les línies sòbries en què destaquen les llargues fileres de vans rectangulars, defineixen unes característiques idèntiques a les empleades per l’arquitecte alemany durant el periode nacional-socialiste.
Però sobretot hi ha un detall a la façana principal que és definitori: les quatre columnes que segueixen la línia principal de la façana i que protegeixen una segona façana interior on s’ubiquen les portes d’accés a l’edifici. Un detall idèntic al que existia a la ja desapareguda Cancelleria de Berlín, construïda pel mateix Albert Speer entre 1938-39, edifici que era seu oficial del govern i residència del Canceller alemany. Sota el govern d’Adolf Hitler, a partir del 1933, aquest edifici es va convertir en el centre absolut de poder del Tercer Reich.
Aquest detall arquitectònic agermana definitivament els dos edificis pel que fa al seu disseny, confirmant la seua inspiració arquitectònica de l’Alemanya nazi. Podem observar-ho a les següentes fotografies, a modus de comparativa:
Fonts/referències:
-«De Delegación de Hacienda en Valencia a futuro museo: un monumental edificio de inspiración alemana» (Periòdic Las Provincias, 13.05.25).
-«Arquitectura y espacio urbano en Valencia 1939-1959» (David Sánchez Muñoz)
