Com a bona part de les ciutats històriques, València va ser una urbs emmurallada. Els seus pobladors, al llarg de la història, han anat dotant-la de potents muralles per poder defensar-la.
Ja des dels seus inicis romans, València tingué una primera tanca defensiva, que posteriorment, en èpoques musulmana i cristiana, va ser ampliada d’acord a les noves necessitats que anaven sorgint per a la ciutat.
La muralla tardomedieval, construïda en el segle XIV, va ser concebuda bàsicament per a protegir-la en primera instància dels atacs de les tropes castellanes de Pedro I, però també de les fortes riuades que patia de manera periòdica la ciutat com a conseqüència dels sobtats augments de cabal que experimentava el Túria.
Acabada la guerra amb Castella, les muralles van ser enrobustides i embellides, fonamentalment en el seu costat nord, el que mirava al riu.
El gran desenvolupament econòmic i comercial que anava experimentant la València de finals del segle XIV, va fer plantejar als Jurats de la ciutat la construcció d’una gran porta d’accés cap al nord que projectara als viatgers que hi arribaven una imatge de poder i de progrés, una mena d’arc triomfal.
L’encàrrec es va realitzar al mestre picapedrer Pere Balaguer, a qui el Consell va pagar un viatge perquè recorreguera altres regnes cercant-hi inspiració per fer una porta que fora grandiosa.
Balaguer sembla va trobar inspiració en dos models de portals que va observar durant el seu viatge. En un apunt anterior publicat en aquesta pàgina vaig parlar d’aquest tema. Ací teniu l’enllaç a aquell article:
La porta, anomenada dels Serrans, va ser construïda en un temps rècord (tot just en 6 anys, entre 1392 i 1398), si considerem el temps mitjà que necessitaven els monuments rellevants en aquella època per a ser construïts.
Si observem alguns gravats molt antics d’aquest portal, veurem com la seua barbacana, una estructura defensiva avançada, apareix emmerletada.
No obstant això, si observem algunes fotografies antigues del portal, i alguns gravats dels segles XVIII i XIX, observarem amb sorpresa que els merlets de la barbacana no hi són. Han desaparegut.
Però més sorprenent resulta encara veure’n noves fotografies una mica més recents, en les quals els merlets “misteriosament” ja hi són de nou. Han tornat a aparèixer.
Com el riu Guadiana, podem veure com els merlets han anat apareixent i desapareixent periòdicament. Ara explicaré el per què. Aquest “enigma” té una explicació.
L’any 1895, la ciutat va nominar a l’escultor valencià Jose Aixà com a restaurador artístic del monument.
A partir de l’any 1586, el portal s’havia transformat en presó, per la qual cosa van ser reformades. Al llarg dels tres segles següents va patir un deteriorament molt important. Alliberades ja d’aquesta funció en 1888, l’any 1890 es va encetar una necessària rehabilitació.
Se sap que l’any 1775 els merlets de la barbacana van ser suprimits, quan es va observar el mal estat de conservació en què es trobaven, la qual cosa es va considerar un perill perquè podien caure a terra i causar un greu accident.
A partir d’aquella any, i durant més de dos-cents anys, el portal va romandre sense els seus merlets, fins que Aixà va reposar-los de nou en 1896, ja que estava ben documentat que formaven part del disseny original de Pere Balaguer, com hem vist en els gravats més antics. D’ahí les seues successives aparicions i desaparicions.
Com a anècdota cal dir que Pere Balaguer va disposar sobre els merlets unes corones reials llaurades, per fer constar que l’escut de la ciutat estava coronat per especial privilegi atorgat pel Rei Pere el Cerimoniós.
Però quan es van reposar els merlets de nou a finals del XIX, no es va incloure inicialment aquest coronament. Fins que l’any 1908, època en la qual el tema encara seguia pendent, definitivament la corporació municipal va acordar no tornar a posar-les, decisió presa probablement pel gran pes que el republicanisme tenia en aquells moments a l’Ajuntament de la ciutat, contrari a què es feren palesos símbols reials.
En un apunt publicat en aquesta pàgina anteriorment, vaig parlar de la figura de Jose Aixà i de la seua obra restauradora mampresa en diversos edificis medievals de València, com ara en el portal dels Serrans. En aquest enllaç podeu llegir aquell apunt:
