Fa un temps vaig publicar un apunt en què havia parlat de l’enderrocament del palau dels Comtes de Alcúdia i Gestalgar, què estava situat a la plaça de Tetuán de València.
En aquella publicació assenyalava que aquesta desaparició no havia sigut l’única ocorreguda en una histórica plaça com és la de Tetuán, què s’havia caracteritzat per haver tingut un dels conjunts arquitectònics més destacats del Cap i casal, donada la quantitat de cases senyorials i de palaus que la burgesia capitalina s’havia construït en aquest indret durant els darrers tres-cents anys.
Si accedim a l’esmentada plaça des del Pont del Real, hi trobarem a la cantonada amb el passeig de la Ciutadella un edifici modern de façana arrodonida que ocupa l’espai entre la plaça i el passeig. Just en aquest lloc se situava abans del seu enderrocament el Palau de Mustieles, un bell edifici d’aspecte academicista construït a finals del segle XIX. Podeu veure-ho en la fotografia de capçalera d’aquest apunt.
El destí d’aquest Palau va quedar sentenciat durant la dècada de 1960, quan es va decidir fer més gran l’amplària del Pont del Real per donar-li sis vies de trànsit als cotxes, tres en cada direcció.
Les autoritats municipals d’aleshores van considerar que aquest palau anava a entorpir el trànsit rodat que es preveia tindre desprès de l’ampliació del pont. I, per tant, amb la lògica “desarrollista” pròpia d’aquella època, que emanava del Plà General d’Ordenació Urbana de 1966 que consagrava a les vies de comunicació i al trànsit rodat com els autèntics amos i senyors de la ciutat, calia fer-ho desaparèixer.
Al seu lloc seria construït un de nou, més “modern” i reubicat, per a què deixara més espai a les noves necessitats de circulació de vehicles de motor que es preveía en aquest indret.
En la fotografia que hi adjunte a continuació, podeu veure el palau, assenyalat amb una fletxa en groc, i el Pont del Real, abans de la seua ampliació:
I així es va fer. L’ampliació del Pont del Real fins als 27 metres d’amplada va ser inaugurada el 26 de febrer de 1968 pel llavors batlle de la ciutat, Rincón de Arellano. Alhora el palau de Mustieles va ser sacrificat per afavorir la fluïdessa del trànsit rodat que entraria a la plaça des del pont, edificant-se al seu lloc un edifici modern i impersonal amb formes arquitectòniques arrodonides a la seua façana, que volien recordar les que tenía l’antic Palau desaparegut. Un nou habitatge fora de context i indigne de presidir l’entrada a una històrica plaça de la ciutat com és la de Tetuán.
Hi adjunte sengles fotografies de l’antic palau derruït i del edifici que el va substituir, presses des d’una mateixa perspectiva:
