En un article que vaig publicar en aquesta pàgina web fa ja més de quatre anys, concretament en el mes de juny de 2020, informava de les importants troballes arqueològiques d’època romana que s’havien produït els anys 1987-89, durant les obres d’habilitació del Palau de Benicarló, o dels Borja, com a nou edifici de les Corts Valencianes.
Ací podeu trobar l’enllaç a aquell article, la lectura del qual recomane abans de continuar amb la del present:
Tal com hi exposava, les troballes van ser realment sucoses i sorprenents. S’estava excavant en una àrea on els arqueòlegs tenien coneixement que la Valentia romana s’havia expandit en època imperial, per tant la troballa de restes romanes rellevants d’aquesta època es donava per feta.
La troballa més important va ser la d’una domus probablement construïda en època de la dinastia Flavia (finals s.I d.C), però que va ser objecte d’una profunda reforma en la segona meitat del s.II d.C durant l’època de la dinastia Antonina, mantenint-ne, però, la seua planta primitiva.
Una de les estades excavades d’aquella domus va ser la que va oferir les troballes més impactants. El seu paviment era de mosaic -d’opus tessellatum- (fet de tesseles), on la presència de la Musa de la Dansa (Musa Terpsícore) en la decoració del seu emblema ha servit per anomenar aquest habitatge romà com la Domus de Terpsícore. Terpsícore era una de les nou muses esmentades per Hesiodo, i era filla de Zeus i Mnemòsine. La figura té al costat un personatge masculí que no s’ha pogut identificar.
La decoració pictórica de les parets d’aquesta estada estava feta a base de frescos a l’estil pompeià i panells de color vermell cinabri, els quals estaven decorats amb representacions al·legòriques de diverses províncies romanes i nacions frontereres de l’Imperi. Aquests territoris es trobaven representats per figures femenines vestides amb túnica i mantell, acompanyades de símbols al·lusius a elles. En tres d’aquestes representacions figura el seu nom, escrit en caràcters grecs als seus peus, fent referència a la província romana d’Egipte, amb el símbol d’un cocodril, a la provincia de Mauritània, amb el símbol d’una palmera, i a l’Índia, amb el símbol d’un elefant. Una quarta figura, de la qual no se’n conserva la denominació, sembla identificar-se amb l’Àfrica proconsularis.
El fris superior de l’estada mostra una decoració vegetal de pàmpols i raïms de raïm, mentre que els interpanells presenten animals fantàstics com esfinxs, felins i altres, combinats amb cràters i coronats per un personatge alat.
Les dimensions d’aquella estada, de 5,00 x 5,50 metres, i l’esquema compositiu de la decoració pictòrica, pressuposen que hi devien haver més personificacions representades.
Aquest conjunt decoratiu, de gran riquesa cromàtica i diversitat temàtica, no només reflecteix l’essència cultural romana, sinó que expressa la intenció de crear un entorn de prestigi, on art i vida quotidiana s’entrellacen en una harmonia tant visual com simbólica.
La troballa d’aquesta pintura mural romana ha estat considerada de gran rellevància, enquadrada en el corrent classicista que es va produir a la roma de mitjans del s.II d.C. L’ús de la llengua grega en el mural exposa el sentiment de vinculació amb la cultura hel·lenística que tant havia prodigat l’emperador Adrià durant el seu mandat a la primera meitat del s.II d.C. Aquest fet ha ajudat també a establir una datació més precisa de la pintura.
Pel que fa a la funció d’aquella domus, alguns arqueòlegs apunten a la possibilitat que es tractés d’un edifici públic, en una zona de la ciutat romana caracteritzada per l’abundància d’aquest tipus d’edificis, encara que tampoc no seria descartable que fora una domus privada propietat de algun mandatari important de la Valentia d’aquella època.
En aquell article que he esmentat al principi, publicat en el 2020, reclamava la necessitat de realitzar una ràpida rehabilitació del mosaic, a fi de poder ser exposat al públic. En aquell moment arribi a contactar fins i tot amb el llavors president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ja que les Corts era l’edifici on havia estat feta la troballa. La meua intenció era esbrinar quina era la seua situació en aquell moment, i com podria accelerar-se la seua recuperació i exposició al públic. Disortadament, el resultat de la gestió va ser infructuós.
El 19 de desembre del 2024 va ser inaugurada a l’Ajuntament de València una exposició d’objectes arqueològics de diferents èpoques trobats a la ciutat, amb motiu del 75é. aniversari de la creació del SIAM (Servei d’Investigació Arqueològica Municipal). Sense dubte, malgrat la quantitat d’objectes antics valuosos que s’hi pot gaudir, l’estrela de l’exposició és la representació de l’habitació de la domus on es troben les pintures murals i el mosaic de la Musa de la Dansa, ja per fí rehabilitat i exposat en un espai que ens permet apreciar com seria la seua estada original.
El mosaic ha estat complementat amb alguns afegits postissos, en aquells trams absents en què es coneixia exactament com era originalment, per tal de realçar-lo.
Vos recomane la visita a aquesta interessant exposició, per poder gaudir de la Musa de Terpsicore i d’altres troballes arqueològiques que s’hi exposen. A continuació podeu trobar l’enllaç a la pàgina de l’Ajuntament, on podeu assabentar-vos del horaris i demés informació: https://www.valencia.es/cas/actualidad/-/content/ayuntamiento-acoge-exposici%C3%B3n-75-anys-75-peces.-una-mirada-a-la-hist%C3%B2ria-del-siam-
Gaudiu de la visita!
Fonts/referències:
-Los espacios de reunión de las asociaciones romanas. Domus de Terpsícore, Valentia (Valencia) (María Isabel Escrivá, José Luis Jiménez, Mirella Machancoses y Albert Ribera) (Editorial Universidad de Sevilla, 2016).
-Exposició 75é. aniversari del SIAM. Ajuntament de València.
-Museu d’Història de València.
