Si observem “amb ulls curiosos” les façanes d’alguns edificis antics quan passegem per València, descobrirem la presència d’antics grafits pintats en elles de color vermell, en què podem llegir frases i noms de persones. Algunes voltes, associats a ells, trobarem un curiós signe en què destaca una gran “V”.
A mig camí entre la paraula i la imatge, aquest signe és una anagrama llatí conegut com a “Vitor” (que significa “Visca!”), que segons la tradició romana era senyal de triomf: V-I-T-O-R.
Origen dels “Vitors”.
Segons explica la llegenda, el seu origen es remunta a la nit anterior de la batalla del Pont Milvi a Roma, que van lliurar els emperadors romans Constantí I i Majenci el dia 28 d’octubre de l’any 312. Aquella nit Constantí tingué un somni en què se li apareixia una creu acompanyada de les paraules “In hoc signo vinces”, que es tradueix com “Amb aquest signe guanyaràs“. L’endemà Constantí va ordenar a les seues tropes que aquest signe substituira l’habitual de l’Àliga imperial durant la batalla. Constantí va resultar victoriós en aquella batalla. Arran d’això, aquest símbol va anar transformant-se a poc a poc en el propi de les legions romanes, el símbol del “Vitor”, l’escut de la victòria.
Salamanca com a modern origen dels “Vitors”.
L’origen modern d’aquest anagrama s’atribueix a la ciutat castellana de Salamanca. Des d’aquesta ciutat es va anar estenent a la resta de regnes peninsulars i d’Europa. Es va començar a popularitzar a partir del segle XV-XVI, precisament a la ciutat que tenia la institució d’Ensenyament superior més antiga de la Península, el “Studii salmantini”, fundat l’any 1218.
Significació dels “Vitors”.
L’anagrama solia pintar-se a les façanes de les universitats i dels col·legis majors per expressar el crit de “Visca!”, amb la finalitat d’aclamar i perpetuar el nom de qui acabava d’aconseguir el grau acadèmic de Doctor, esdeveniment que celebraven els estudiants amb un banquet i una capea. Per això l’anagrama anava sempre acompanyat del nom del nou Doctor, quan aquest havia assolit aquest grau.
Sobre les inicials del nom del nou Doctor, i també sobre el del propi anagrama del “Vitor”, solien pintar-se alguns símbols, com ara espases, plomes, mitres, palmells, corones, entre d’altres, tots ells al·lusius a la titulació que acabava d’obtenir, com podrem veure més endavant en alguns “Vitors” que podem trobar a València.
Amb posterioritat, la devoció popular va fer que aquests “Vitors” es pintaren també a les façanes de les catedrals, esglésies, seminaris i d’altres llocs devots, per tal d’exalçar, per exemple, alguns sermons que havien causat un gran impacte entre els fidels. També es feien servir com a record d’al·locucions religioses memorables, o per a enaltir la vida d’algun religiós insigne. Podem trobar també algun exemple d’aquest estil a València, com veurem després.
Com que Salamanca va ser el seu origen, és precisament en aquesta ciutat on més representacions del “Vitor” podem trobar, superant amb amplitud el centenar d’elles, la majoria datades en el segle XVII. Les podem trobar principalment a les parets de la seua Universitat vella.
La pintura dels “Vitors”.
Els estudiants pintaven els “Vitors” amb un líquid que era una barreja d’aglomerant (que podia ser aigua de calç), de dissolvent (que podia ser aigua o sang, sobretot de bou) i d’un pigment natural terrós anomenat “almagre” o “almagra”, veu àrab que significa “terra vermella”. Aquest pigment procedeix d’una argila fèrrica, amb un alt contingut d’òxid de ferro, que li dóna aquesta característica tonalitat vermellosa, el qual ha estat àmpliament utilitzat des dels inicis de les manifestacions pictòriques de la humanitat (per exemple, podem trobar-lo en les representacions de la cova d’Altamira). Aquesta combinació presenta una gran resistència a la llum, cosa que ha fet que moltes hagen perdurat fins als nostres dies en un bon estat de llegibilitat.
Els “Vitors” com a element de confrontació.
L’any 1756, els freqüents avalots que provocaven les pintades d’aquests grafits, que de vegades acabaven en baralles amb espases i sang, van provocar que s’emetés un Decret de prohibició d’aquest costum. Darrere de molts d’aquests enfrontaments es trobaven les cruentes lluites de poder, prestigi i influències que es produïen al si de les velles universitats peninsulars, en què les representacions dels “Vitors” no sempre estaven relacionades amb l’assoliment de nous Doctorats, sinó més aviat amb el nomenament de catedràtics, rectors i vicerectors que no eren ben acollits per les faccions oposades de la universitat. A voltes, aquestes representacions s’aprofitaven per fer mofa o escarni dels personatges esmentats en les pintades rivals que ja existien a la façana, sobre les quals fins i tot es pintaven damunt per tal d’ocultar deliberadament els grafits ja existents.
Franco fa seua la simbologia dels “Vitors”.
Cal esmentar també que el règim de Franco se’l va apropiar com a símbol oficial de la seua “Victòria” l’any 1939 a la Guerra civil. Encara en la segona meitat del segle XX, es va usar ocasionalment per honrar la memòria de personatges difunts que havien sobreeixit en la vida política o en el món acadèmic, com ara el que podeu veure a continuació dedicat al professor Enrique Tierno Galván:
Representacions de “Vitors” a València.
Com he comentat al principi d’aquest article, observant “amb ulls curiosos” alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, podem descobrir alguns “Vitors” representats a les seues antigues façanes. Disortadament no en moltes d’elles, ja que València no posseeix la quantitat d’aquest tipus de grafits que es poden observar en altres ciutats espanyoles, com ara Salamanca o altres. És molt probable que el pas del temps n’hi haja esborrat alguns, o que la reforma de les façanes feta per adequar els edificis al gust de l’època, pot haver influït també en la seua desaparició.
Durant les meues passejades per la ciutat de València, he sigut capaç de trobar-ne quatre, que ara a continuació esmentaré amb detall perquè pugau trobar-los també, si vos ve de gust.
El primer que esmentaré es troba a la façana exterior del Portal de Quart, la que mira al carrer Guillem de Castro. Podem localitzar-lo a la part dreta, sobre les dovelles de l’arc de mig punt que rematava la porta d’entrada a la ciutat. Aproximadament la meitat d’ell ha desaparegut, com a conseqüència de l’impacte d’un antic projectil d’artilleria que fou llançat contra la porta.
Antecedint a l’anagrama, podem llegir un nom: “D.Belda”, probablement el nom de l’estudiant que va obtenir el doctorat. Sobre la lletra “D” del nom, podem observar una simbologia que sembla representar una mitra i dues fulles de palmera, que són pròpies del cristianisme, cosa que ens indica que aquest estudiant podria haver-se doctorat en alguna carrera o estudi eclesiàstic.
Fa un temps vaig escriure un article en què parlava detalladament d’aquest i d’altres grafits existents al portal de Quart. A continuació podeu trobar l’enllaç a aquest article:
El segon d’ells el podem trobar a l’altre gran portal que ha sobreviscut de la muralla tardomedieval que envoltava la ciutat: el portal de Serrans.
En aquest cas, l’anagrama del “Vitor” se situa exactament al mateix lloc de la paret on ens havia aparegut anteriorment al portal de Quart, és a dir, a la dreta de la façana que mira a la plaça dels Furs, situat sobre les dovelles de l’arc de mig punt que remata la porta d’entrada a la ciutat.
L’anagrama apareix coronat pel que sembla ser una mitra, similar en aspecte a la que corona la lletra “D” en el portal de Quart, encara que en aquest cas les dues fulles de palmera que apareixien allà no apareixen ací, llevat que el pas del temps les haja esborrat completament. Aquesta circumstància, a l’igual que vam interpretar en el grafit del portal de Quart, fa pensar que la persona a qui anava dedicat aquest “Vitor” va finalitzar també algun tipus d’estudi o carrera eclesiàstica.
Antecedint el “Vitor”, podem trobar unes lletres una mica difuminades pel pas del temps: E-L-I-A-? (nom de Elias?), i una altra lletra molt difuminada i il.legible que apareix després del “Vitor”.
El fet que les grafies de les lletres, del “Vitor” i del símbol de la mitra siguen pràcticament idèntiques a les del portal de Quart, a l’igual que la seua mateixa localització a les dues façanes, tant en posició com en altura, ens fa pensar que tots dos grafits pogueren haver estat pintats pel mateix autor, en una època que podriem situar entre els segles XVII i XVIII, segon els experts.
El tercer dels “Vitors” que podem trobar a la ciutat, podem fer-ho aquesta vegada no en un espai exterior públic, com és habitual, sinó a l’interior d’un recinte eclesiàstic, concretament en una de les parets de la Capella del Sant Calze de la Catedral de València.
En aquesta ocasió el símbol del “Vitor” antecedeix un nom, “Mossen Leonardo Michavila”. Aquest Mossèn, tal com apareix reflectit en un document de l’Arxiu catedralici, fou un mestre de la Càtedra de Gramàtica de la Seu, que hi va exercir durant la segona meitat del segle XVII i principis del XVIII.
Podeu trobar informació detallada d’aquest grafit en un article que vaig escriure fa un temps, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
L’últim dels anagrams de “Vitor” el podem trobar a la façana d’una de les parròquies històriques de la ciutat: la de Sant Joan del Mercat. Concretament a la façana del campanar que dóna al carrer Vell de la palla. En aquest cas, l’anagrama del “Vitor” presenta una mida menuda, en contraposició als altres que havíem trobat a la ciutat, sobretot als dels portals de Quart i Serrans.
En aquest cas el “Vitor”, parcialment esborrat, apareix en posterioritat a unes grans lletres “AAV” que destaquen sobre la resta de les abundants grafies que apareixen a la façana que, en haver estat en bona part esborrades pel pas del temps, fa impossible la seua correcta lectura i interpretació.
No hem pogut localitzar més “Vitors” a la ciutat de València. Cal dir que a la façana principal del Col·legi del Patriarca, apareixen multitud de grafits pintats en vermell almagre, tant de lletres com de símbols, entre els quals podem reconèixer algunes fulles de palmera que, com hem vist anteriorment, és una simbologia utilitzada per la religió cristiana.
Dissortadament, totes aquestes grafies han estat en gran part esborrades per l’acció del pas dels anys, cosa que les fa completament il·legibles, però en les que no caldria descartar que originalment hi hagués entre elles algun anagrama de “Vitor”, sobretot pensant que aquesta façana es troba situada quasi enfront de l’antic “Estudi general”, l’antiga Universitat de València fundada l’any 1499. Ja he comentat abans que les façanes de les universitats i dels col.legis universitaris eren els llocs més propicis per albergar els “Vitors”.
Fonts/referències:
-Vítor (Viva! y su historia en Salamanca) (“La Crónica de Salamanca”, 07/12/2019).
-Pàgina “Glosario ilustrado de arte arquitectónico”
