Els portals de Quart i dels Serrans són els únics testimonis que han quedat a València de l’antic mur defensiu que va fer construir en època del Rei Pere IV el Cerimoniós, durant la segona meitat del segle XIV.
Després d’envoltar la ciutat durant aproximidament 500 anys, la reina Isabel II va donar el seu vist i plau a l’enderrocament de la muralla l’any 1865, després d’haver estat llargament sol·licitat en el temps per les autoritats locals de la ciutat, especialment pel llavors Governador Civil Ciril Amorós. La funció carcerària que tenien ambdós monuments, la qual va ser la causant del seu notable deteriorament, va ser, paradoxalment, la que les va lliurar de la seua desaparició.
La construcció dels portals de Quart i dels Serrans.
Els portals dels Serrans i el de Quart van ser construïts en una època en què València volia reivindicar el seu lloc com a gran urbs mediterrània, tant als regnes peninsulars com a Europa. Per això la construcció d’aquests dos grans i majestuosos portals. Amb ells les autoritats de la ciutat, a banda de la seua lògica funció defensiva, van pretendre fer-ne unes icones que s’assemblaren a sengles arcs triomfals pels quals havien de penetrar a la ciutat els impressionats i bocabadats ciutadans que la visitaren, visitants que procederien del nord o de l’oest del Regne o de la Península, respectivament.
Ambdós portals van ser construïts amb tot just mig segle de diferència, sent el més antic el dels Serrans, obra del mestre perdrapiquer Pere Balaguer de finals del segle XIV. Tots dos van ser concebuts amb una altura quasi similar, només amb un metre de diferència a favor del de Quart, encara que el seu disseny i la seua estructura eren molt diferents.
Les diferències estructurals dels portals de Quart i dels Serrans.
Aquestes diferències van ser degudes, bàsicament, a la considerable evolució que l’artilleria de guerra havia experimentat en aquest mig segle de diferència que hi havia entre la construcció dels dos portals. En la època en què va dissenyar-se el de Quart, l’experiència havia evidenciat que les construccions arrodonides aguantaven molt millor els impactes provocats pels moderns canons, que els baluards més antics que havien estat dissenyats amb formes poligonals. Així, el seu disseny corb facilitava el rebot dels projectils de l’artilleria, cosa que va ser determinant perquè Francesc Baldomar, el seu principal arquitecte, decidira decantar-se per un disseny cilíndric per a les seues torres, mé aviat que pel poligonal ideat per Pere Balaguer per a la dels Serrans.
Però també hi ha una altra diferència important en el seu disseny. Pere Balaguer va concebre el seu portal com a un monument plenament harmoniós i proporcionat, “Ad Quadratum”, en línia amb el pensament tomista de la bellesa. En aquest sentit, vos aconselle la lectura de dos articles que vaig escriure en aquesta pàgina sobre la simbologia i la proporcionalitat presents al portal dels Serrans.
Ací teniu els enllaços a ambdós apunts:
Així doncs, el portal dels Serrans es va concebre com a un monument totalment simètric vist des de la seua cara frontal, tot just des del pont homònim que l’antecedeix. No obstant això, i encara que a simple vista el portal de Quart ens parega una altra construcció simètrica contemplada des de la cara frontal, la veritat es que no és així. Francesc Baldomar va concebre el seu portal de manera asimètrica, on el volum de les torres no és diferent en cadascuna d’elles, i a on el passatge d’entrada per la seua porta no seguía la direcció de la muralla que tenia als costats.
La raó de l’asimetria del portal de Quart.
Però, quina va ser la raó d’aquesta curiosa asimetria estructural ideada per al portal de Quart?
El motiu no va ser un altre més que el traçat diferent dels camins que accedien als dos portals. Mentre el camí d’accés al portal dels Serrans, que arriba des del pont homònim, era plenament perpendicular al traçat de la muralla, o al menys Pere Balaguer va fer que així fora, no ho era aquesta la situació en el cas del de Quart.
Per aquesta raó, Francesc Baldomar hagué d’idear un disseny del portal en esviatge, és a dir, de manera obliqua, alhora que va haver de donar un volum diferent a cadascuna de les dues torres per conciliar la seua visió frontal amb aquesta asimetria. D’aquesta manera, la posició d’ambdues torres del portal seguia la direcció de la muralla, però el portal pròpiament dit no el seguia, sinó que mirava de front al camí d’accés, tal com podeu apreciar a les vistes de Google maps incluïdes en aquest article, en què he simulat els traçats de la muralla i els dels camins d’accés als dos portals.
La solució arquitectònica ideada per Baldomar per resoldre aquesta manca de perpendicularitat de la muralla amb el camí de Quart va ser, senzillament, exemplar.
Baldomar era un autèntic expert en idear solucions arquitectòniques en esviatge, en les quals era un mestre inigualable. Així ho va demostrar també en algunes altres de les seues grans obres que va fer a València, com ara l’ampliació de la Catedral o la de la Capella Reial del Convent de Sant Domènech, en les quals va incorporar solucions en esviatge.
Baldomar va saber esoldre magistralment el problema de la manca de perpendicularitat entre la muralla i el camí que la enfrontava, llegant-nos així un portal que visualment enganya, ja que a primera vista pot semblar que és simetric, però que en la realitat no ho és.
Fonts/referències:
-«Torres de Serranos y de Quart. La ciudad amurallada de València» (Ajuntament de València).
-«Las Torres de Quart: el portal hacia Castilla» (Oscar Calvé, periódico Las Provincias).
-«El Portal de Quart y la arquitectura valenciana del siglo XV» (Amadeo Serra Desfilis).
