Si passegem o circulem amb el cotxe per la conjunció del carrer Clariano amb l’avinguda dels Tarongers, a la vora d’un parc que s’ubica molt a prop dels edificis de la Universitat de València, si observem “amb ulls curiosos” advertirem la presència d’una solitària torre de figura troncocònica que presenta la seua part superior parcialment derruïda. El seu aspecte ens recorda vagament el d’una torre “de guaita”, de les que antigament utilitzaven musulmans i cristians per albirar l’horitzó a la cerca d’enemics que s’hi podien acostar
No obstant això, cal dir que aquesta interpretació es troba realment molt allunyada de la realitat. Perquè aquesta solitària torre era la base d’un antic dipòsit d’aigua per a locomotores de vapor, el qual es trobava a l’interior dels tallers de la Compañia del Ferrocarril Central de Aragón. Aquesta companyia era una empresa ferroviària espanyola que va operar diverses línies fèrries a Aragó i València durant el primer terç del segle xx.
Les portes de la torre estan tancades amb reixa per a evitar el seu accés a l’interior.
Aquells antics tallers, relacionats amb la desapareguda estació d’Aragó, estaven ubicats aproximadament a un quilòmetre de distància al nord de l’estació de viatgers en un conjunt de naus industrials de diverses mides i alçades. En elles es feien tasques d’ajust i muntatge relacionades amb les locomotores, a més d’albergar sales de motors, de calderes, de fargues, tallers de pintura i fusteria, magatzems i una cotxera per a vuit màquines.
En diferents apunts publicats anteriorment en aquesta web, ja havia parlat de l’antiga Estació d’Aragó, i dels elements que hi havien sobreviscut a la seua desaparició l’any 1974.
Ací teniu els enllaços a aquests articles:
Doncs bé, encara que no era un element constitutiu directament de la desapareguda estació, aquesta solitària torre-basament que servia de dipòsit d’aigua per a les locomotores que arribaven a ella podem considerar-la com un testimoni viu d’aquells antics trens que comunicaven València amb terres aragoneses.
