La desaparició de l’històric Palau dels Comtes d’Alcúdia i Gestalgar.

[the_ad id="187213"]

La plaça de Tetuan ha sigut històricament un dels llocs del Cap i casal on l’alta burgesia dels segles XVIII i XIX van construir tradicionalment les seues casones i palaus.

Aquests habitatges, conjuntament amb l’històric Convent de Sant Domènech (durant molts anys Capitania General de València), formaven en la plaça un destacat conjunt arquitectònic de gran bellesa, per la riquesa i varietat que exhibien les seues façanes.
El Palau de Cervelló, el Palau dels Marquesos de Montortal, les Cases dels Oliag, la Casa de Manuel Gomez Fos o el Palau de Mustieles, són, entre altres, alguns destacats exemples del què acabe d’exposar.

No obstant això, si entrem passejant a la plaça des del pont del Real, a mà dreta, en la seua confluència amb els carrers d’Espasa i Jovellanos, podrem observar un edifici que trenca completament l’estètica arquitectònica que històricament ha tingut la plaça. I dissortadament no és l’únic cas que s’hi dona.

La manca de diners per a la conservació d’aquests edificis, els pocs o nuls beneficis econòmics que generaven als seus propietaris i també, cal dir-ho, un desig d’enriquiment provinent de l’especulació immobiliària, malgrat la evident pèrdua de patrimoni històric i arquitectònic que la desaparició d’aquests edificis suposaven per a la ciutat, han estat les principals causes que ens han portat a aquesta lamentable situació.

[the_ad id="187213"]

En el solar existent entre els esmentats carrers d’Espasa i Jovellanos va existir, durant segles, un bell palau nobiliari, el Palau dels Comtes d’Alcúdia i Gestalgar. Els seus últims propietaris van ser la família Moroder, una família que va desenvolupar importants projectes empresarials durant la València del segle XIX.

Aquest palau tingué una especial rellevància durant l’època en què València va ser capital de la II República espanyola, ja que va ser seu del Ministeri d’Hisenda durant aquest període de temps.

Ací podeu veure un parell d’antigues fotografies de la plaça, on s’observa aquest palau:


Malauradament, com tants altres edificis històrics de la ciutat, va ser enderrocat l’any 1965 per construir en el seu solar un edifici de disseny i línies avantguardistes per a la seua època, però completament alienes al seu entorn.
El seu autor va ser un destacat arquitecte, Miguel Fisac, qui va batejar l’edifici, en honor a l’antiga família propietària del palau derruït, com edifici Moroder Gómez.

L’arquitecte, membre numerari de l’Opus Dei, va construir-lo per a membres de l’Obra.

Ací podeu veure-lo:

Només un trist record roman actualment d’aquell magnífic palau. Un record què podem trobar en un racó amagat dels Jardins de Vivers: la seua porta principal amb el seu escut nobiliari, parcialment destrossat, que va ser desmuntada i portada a la seua nova ubicació en aquests jardins, on es troba completament desubicada… això és tot.

Ací podeu veure-la:

Hi adjunte a continuació una comparativa de fotografies del Palau i de l’edifici actual, preses des amb una perspectiva similar:

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

L’Acadèmia de Cirurgia de l’antic Hospital General de València.

Un antic i sorprenent testimoni que ens parla de l'antiga Acadèmica de Cirurgia de l'Hospital General de València...

I per què no una remodelació exterior de l’edifici Eurotodo de la plaça de l’Ajuntament?

Un edifici lleig i anodí que desentona estèticament amb tot allò que l'envolta...

Una antiga portada del desaparegut convent de Sant Francesc.

L'únic testimoni petri que ens ha quedat d'un dels grans convents històrics que ha tingut València al llarg de la seua història...

Els curiosos antics grafits d’un Vitor i d’una corona al Portal de Quart.

El curiós grafit d'una corona en un dels portals de la muralla tardomedieval de València...

La Patrona de València és “la Geperudeta”. Però, per què “la Geperudeta”?

Popularment coneguda com "la geperudeta", poca gent coneix el veritable motiu d'aquest malnom de la Patrona de València...

Els “peixos” del Portal de Quart.

Durant una recent rehabilitació del Portal de Quart, es van descubrir nombrosos peixos pintats a les seues parets...