Palaus esdevinguts ministeris a València, durant la II República.

En novembre de 1936, la decisió del llavors president del govern de la II República Espanyola Francisco Largo Caballero de triar València com la nova capital del país, va suposar el trasllat des de Madrid de totes les institucions i dependències de l’Estat.

A l’hora d’instal·lar els diferents ministeris i organismes del govern, es va recórrer a l’ocupació de diversos palaus nobiliaris o de gent adinerada de la societat valenciana, que o bé van ser confiscats als propietaris (molts d’ells hevien fugit de València, en pensar que les seues vides podien estar en perill desprès del colp d’estat del 18 de juliol), o bé van cedir les seues propietats per a aquest fi.

Possiblement, sense saber-ho, en nombroses ocasions passejant per València haureu passat per davant de la que va ser seu d’algú d’aquells ministeris de la II República, testimonis ara muts d’una extraordinària activitat de govern que es va produir en la ciutat entre novembre de 1936 i octubre de 1937, mentre el Cap i Casal va ser el centre de l’activitat política, institucional, administrativa i cultural de l’Estat espanyol.

Però, on van estar ubicats els ministeris de la República a València?

El Ministeri de la Presidència va estar a l’actual Palau dels Borja, actual seu de les Corts Valencianes.

El Ministeri de la Guerra al carrer Pintor Sorolla, en els Palaus de Penalba i de Pescara.

El Ministeri d’Hisenda en el desaparegut Palau de Moróder, a la plaça de Tetuan, ja desaparegut, i del què vaig parlat just en l’apunt anterior.

El Ministeri de Governació al carrer Samaniego, al Palau del Baró de Llaurí.

El Ministeri de Telecomunicacions a l’edifici de Correus de la plaça de l’Ajuntament.

El Ministeri de Treball al Palau de la Caixa de Previsió Social, el conegut com “Casa del chavo”. Podeu veure-ho en la fotografia de capçalera de l’article.

Els Ministeris d’Agricultura i de Justícia s’ubicaren en sengles palaus del carrer Cavallers, llavors carrer Metal.lúrgia,.

El Ministeri d’Instrucció Pública va estar ubicat a la Plaça d’Alfons el Magnànim, aleshores plaça d’Ausiàs March.

El Ministeri de Comerç tingué la seua seu al desaparegut Palau de la Marquesa de Ripalda, just enfront dels jardins de Vivers.

La fotografia que hi adjunte a continuació correspon a un dels edificis on va estar ubicat el Ministeri de Sanitat i Assistència Pública, el Palau de Marquès de Campo, a la plaça de l’Arquebisbe. La seua titular durant uns mesos va ser Federica Montseny, que quan va ocupar el ministeri en aquest edifici esdevingué la primera ministra femenina que hi va haver a Espanya i a Europa, fet poc conegut i que cal destacar. Després d’ella, van haver de transcórrer altres 47 anys per a què una altra dona fora la titular d’un altre ministeri a Espanya. Va ser concretament l’any 1981, quan Soledad Becerril va ser nomenada ministra de Cultura del govern d’UCD de Calvo Sotelo:

 

La següent de les fotografies correspon a un ministeri de nova factura que es va crear durant la guerra: el Ministeri de Propaganda. Va ser el Govern de Largo Caballero el que va substituir l’antiga Oficina de Propaganda per un nou Ministeri de Propaganda. La seua ubicació va ser la de l’edifici de la Caixa d’Estalvis. En la curiosa composició fotogràfica que hi adjunte a continuació es pot veure des d’una mateixa perspectiva aquest edifici en l’actualitat i quan va ser Ministeri:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, als Tinglados del port de València.

Passades més de vuit dècades, encara són visibles les empremtes de les bombes caigudes en el port de la ciutat durant la Guerra civil...

Les empremtes de les bombes de la Guerra civil, a l’edifici de Docks del port de València.

Més de 80 anys després, les empremtes de les bombes que van caure sobre el port de València encara són bén visibles...

Unes xicotetes finestres desapercebudes, a la façana del Palau dels Borja.

Unes desapercebudes finestres què ens parlem de l'època de la Guerra civil a València...

Un telegrama d’Stalin, a la seu de l’espionatge soviètic a València.

... amb línia directa amb el mateix cap d'estat de l'Unió Soviètica, Stalin...

Les històriques sessions de Corts espanyoles a València.

València va ser capital de la II República espanyola durant quasi un any, període de temps en què el govern espanyol es va establir a la ciutat amb totes les seues funcions...

El portal dels Serrans i l’església del Patriarca, esdevinguts refugi de les obres de El Prado.

El portal dels Serrans i el Col.legi del Patriarca esdevingueren un búnquer per protegir les obres d'art de El Prado que havien aplegat a València...