Si passegem per l’avinguda de Perez Galdós de València, en arribar a la seua confluència amb els carrers de Tres Forques i de Cuenca, potser ens cride l’atenció la presència d’una finca alta i estreta de vuit plantes i un àtic que ocupa la totalitat del xamfrà on conflueixen els carrers esmentats. Aquesta finca, el pati de la qual correspon al número 1 del carrer de Tres Forques, destaca per una façana on predomina el maó roig.
Res a simple vista ens faria sospitar la dramàtica història que amaga darrere les seues façanes.
Una finca de finals dels 1950’s.
La finca fou construïda a finals de la dècada dels 1950. Durant els seus primers anys d’existència tot va transcórrer amb normalitat a l’edifici. La finca comptava amb 16 habitatges. Onze d’ells havien estat adquirits per Mercedes Viana, un destacat personatge de la vida nocturna valenciana d’aquells anys, ja que era la propietària del mític Mocambo Club.
Mocambo no era un local qualsevol. Situat al carrer de la Sang, enfront d’una de les façanes laterals de l’Ajuntament de la ciutat, des de l’any 1947 en què es va produir la seua inauguració era un local molt freqüentat per l’alta societat capitalina. Funcionava com a sala de ball on es produïen actuacions de cobla amb ballarines i vedettes lleugeres de roba. Per a molt dels seus assistents Mocambo esdevingué una veritable vàlvula de fuita davant de la ferrea i moralista societat franquista de l’època.
La propietària de Mocambo Club va decidir comprar aquells onze habitatges per poder allotjar les cobletistes, vedettes i ballarines que venien a València per actuar al seu local. Una de les més famoses de l’època era Gracia Imperio. Mercedes Viana va contractar-la per actuar al seu local el novembre del 1968.
Les primeres dues víctimes.
La nit de l’1 de novembre d’aquell any, dos dies abans que la cantant i vedette presentara el seu nou espectacle a Mocambo, l’artista havia sopat amb el seu antic novi, un tal Vicente Alberto Artal, i amb el seu sastre, a l’habitatge del carrer Tres Forques. En acabar la vetllada, el sastre s’en va anar a la seua casa, deixant sols a la vivenda a Gràcia Imperio i al seu ex-novi.
L’endemà el sastre tornà a l’habitatge per ultimar el vestidor que lluiria en la seua propera actuació a Mocambo. Després de trucar repetides vegades a la porta, sense obtindre cap resposta, i sospitant que alguna cosa estranya poda haver succeït, va parlar amb el porter de la finca per tal d’accedir junts a l’interior de la vivenda. Només entrar van percebre una forta olor de gas. A Gràcia Imperi i al seu ex-amant els van trobar morts a la banyera. Les espites del gas de la casa estaven obertes. Accident, suïcidi, assassinat? La policia mai no va poder aclarir els fets. Van ser les dues primeres morts ocorregudes a la finca del carrer Tres Forques.
Més víctimes de la finca maleïda.
A partir d’aquell moment, al llarg de les següents dècades es van anar succeint diverses morts a l’edifici, algunes d’elles en condicions estranyes. La següent va ser la del cunyat de la pròpia Mercedes Viana, que aleshores ja havia venut diversos habitatges de la finca. El cunyat es va precipitar pel forat de l’escala des del quart pis. No es va aclarir mai si la caiguda va ser accidental o es va tractar d’un suïcidi.
La quarta mort va ser la d’un jove de 18 anys que vivia a la vuitena planta. Va morir pel que sembla després de consumir drogues durant la celebració del seu aniversari amb uns amics. Els seus pares no eren a casa quan van succeir els fets.
La cinquena i sisena morts tingueren com a protagonistes dos germanets de poca edat. Pel que sembla tots dos es trobaven jugant, saltant sobre un llit que es trobava al costat d’una finestra oberta, quan de sobte la xiqueta, de tot just dos anys, va botar cap a la finestra en un dels seus salts, caient al carrer. El seu germanet va traure el cap per la finestra per intentar agafar-la, amb la desgràcia que va caure també al buit. Encara que va sobreviure momentaneament a la caiguda, al cap d’uns pocs dies va morir a l’hospital. Van ser dues morts que, per afectar a dos xiquets, van commocionar vivament el veïnat i tota la ciutat.
La setena víctima va ser un home que residia a la vuitena planta. Va ser trobat mort a casa seua quan sa mare va donar part a la Policia, en no poder contactar amb ell per telèfon durant diversos dies.
La vuitena mort, que tingué lloc el març del 2012, es va tractar de l’homicidi d’una prostituta brasilera que va anar al domicili de Javier Ochoa, un home que vivia a la porta 10. De matinada aquest home, que havia estat consumint alcohol i drogues durant tota la nit, la va assassinar clavant-le un punyal i després empenyent-la perquè caigués pel zaguán de l’edifici, després d’haver mantingut amb ella una forta discussió. Va ser detingut, jutjat i condemnat a 13 anys i mig de presó.
La darrera víctima de la casa maleïda.
La novena i darrera de les morts tingué lloc el març de l’any 2015. A la porta 14 de l’edifici hi vivia a soles un home de 65 anys. Els veïns feia diverses setmanes que no ho havien vist. Un dia van començar a percebre una olor desagradable a l’escala que provenia de la seua porta, cosa que va despertar les seues sospites. Després de trucar a la Policia i als bombers, en entrar al domicili van descobrir el seu cadàver. Portava diverses setmanes mort i havia mort per causes naturals, segons determinà l’autòpsia.
Analitzant les dades del nombre de morts esdevingut a la finca del carrer Tres Forques de València amb fredor, coneguda ja a l’imaginari popular de la ciutat com la “finca maleïda”, cal assenyalar que les 9 morts esdevingudes es van produir en 47 anys (el període transcorregut entre la primera i l’última de les morts), cosa que dóna una estadística d’aproximadament 1 mort cada poc més de 9 anys. Una taxa de mortalitat certament esglaiadora i anòmala si tenim en compte que l’edifici només tenia 15 vivendes.
Objectivament parlant, no podem pensar en res més que aquesta anormal estadística de successos prové d’una desconcertant casualitat. A hores d’ara la finca de Tres Forques ha esdevingut un dels indrets més inquietants de la ciutat, on la seua inexplicable estadística de víctimes es barreja amb la realitat.
Fonts/referències:
-“La Leyenda negra de la finca maldita de Valencia” (César Guardeño, CaminArt).
-“El edificio de Valencia en donde han muerto nueve personas en trágicas circunstancias” (El Debate, 16.02.2025).
