Explicava el cronista musulmà Al-Udri, allà pel segle XI, que durant el govern d’Abd-al-Aziz (el primer governador de la taifa de Balansiya, nét d’el famós cabdill musulmà Almanzor) es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València. A jutjar pels seus comentaris, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar islàmica dins d’Al-Andalus, ja que la va descriure de la següent manera: “No es coneix a l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.
La muralla islàmica de Balansiya es va construir entre els anys 1021 i 1061, utilitzant la tècnica constructiva del tàpia de formigó amb farciment de pedres, prou comú en aquells temps. En diversos articles anteriors publicats en aquesta pàgina web havia tractat sobre ella, mostrant en alguns d’ells alguns llocs on encara podem trobar-la, després de quasi mil anys d’haver estat construïda.
A continuació hi adjunte els enllaços a alguns d’ells:
Un altre dels indrets on podem admirar la muralla construïda durant el govern d’Abd-al-Aziz, és en un edifici ubicat a la plaça del Forn de Sant Nicolau, en què una profunda rehabilitació duta a terme l’any 1997 tragué a la llum aquest tresor de la història de la ciutat, què romania ocult al seu subterrani. Estic parlant del Col·legi Major Rector Peset, una residència d’estudiants que pertany a la Universitat de València, ubicada al Palau dels Martinez Vallejo, construït en el segle XVIII en l’estil arquitectònic imperant a l’època, el neoclàssic. Els seus propietaris van sol.licitar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles l’elaboració dels seus plànols, ja que en aquella època des d’aquesta acadèmia es marcaven les pautes de l’academicisme.
Durant la Guerra Civil espanyola aquest edifici va ser seu de l’ambaixada de Suècia, sent llogat l’any 1961 per l’Escola Normal de Magisteri. Amb el trasllat d’aquesta institució a una nova seu, l’immoble va quedar abandonat, ja que es preveia el seu enderroc imminent davant el projecte de perllongament de l’avinguda de l’Oest fins a la plaça del Portal Nou, projecte que finalment no es dur a terme. Després de romandre en estat d’abandó uns anys, la Universitat de Valencià va adquirir-ne la propietat a finals del segle XX i es va procedir a fer una profunda rehabilitació a càrrec dels arquitectes Enrique Celma, Francisco Rozas i Salvador Vila, la qual va ser conclosa l’any 1997.
Tal com he comentat ades, va ser precisament durant aquesta rehabilitació quan es va descobrir al seu subterrani un tram de la muralla de Balansiya que es va decidir conservar, igual que altres elements patrimonials del palau, com ara la gran portalada d’entrada, de fusta i adovellada en pedra, els elements estructurals del vestíbul, la torre miramar del segle XVIII i la volta amb llanterna que corona l’escala principal, del segle XIX.
Actualment aquest llenç de muralla andalusí, d’uns 30 metres de longitud, és un dels més grans que es conserven a la ciutat. Aquest mur té adossades dues torres de planta circular. Aquest llenç de muralla es pot veure en l’anomenada Sala de la Muralla, un espai d’uns 300 metres quadrats que acull al llarg de l’any diferents actes de caràcter cultural, com ara exposicions, xarrades, conferències, presentacions de llibres, concerts, etc.
Les característiques d’aquest tram de muralla i de les torres no difereixen de les trobades en altres llocs del barri del Carme. Les dues torres són massisses, realitzades en maçoneria amb filades de pedres horitzontals travades amb argamassa. La primera d’aquestes torres té una alçada conservada de prop de 9 metres, amb un diàmetre d’uns 4 metres.
La muralla està feta d’obra de fàbrica de tàpia. La seua amplada és de 2.25 metres, probablement l’original, amb una alçada conservada de quasi 9 metres, la qual cosa representa quasi la seua altura original, ja que després dels treballs de rehabilitació realitzats al tram de muralla de la torre de l’Àngel, a la plaça de l’Àngel, s’ha determinat que la seua alçada total original era d’11,02 metres.
En aquest article, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació, parle de com es va poder determinar aquesta altura original de la muralla musulmana que envoltava Balansiya:
En aquest tram de muralla es va trobar també restes de la seua barbacana, o antemural que precedia la pròpia muralla, separades uns 4,25 m., la qual estava construïda amb obra de tàpia calicostrada, diferent del de la pròpia muralla.
Un altre dels trams de muralla conservats en aquest edifici presenta idèntica tècnica constructiva que l’anterior, però d’entre 2,10 i 2,25 metres de gruix. Aquest tram fa una lleugera curvatura cap a on es troba la segona de les torres, la qual estava bastant arrasada. Finalment va aparèixer un tercer tram d’uns 22 m. de longitud, el més llarg de tots, el gruix del qual oscil·lava entre els 2,12 i els 2,15 m. Presentava idèntica tècnica constructiva que els anteriors, i també una lleugera curvatura en el seu traçat. Aquest tram també conservava restes de la barbacana, situada en aquest cas a una distància d’entre 3.20 i 2.80 m. de la muralla.
En síntesi, una gran troballa la realitzada durant la rehabilitació d’aquest magnífic palau del segle XVIII, la qual cosa ha permès als arqueòlegs municipals l’estudi en profunditat d’un dels trams més extensos de la muralla islàmica de València, juntament amb la seua barbacana i pas de ronda interior.
Fonts/referències:
-Universitat de València, uvcultura: https://www.uv.es/patrimonio-cultural/es/patrimonio-uv/edificios-singulares/colegio-mayor-rector-peset.html
-Valencia actúa. Historia de Valencia y sus costumbres: https://valenciaactua.es/casa-de-los-martinez-de-vallejo/
-Tesi doctoral “Las Murallas de Valencia. Historia, arquitectura y arqueologia. Analisis y estado de la cuestion. Propuesta para su puesta en valor y divulgacion de sus preexistencias) (José Ferrandis Montesinos)
