A principis de novembre de 1936, arran dels bombardejos que patia Madrid en trobar-se envoltada per les tropes franquistes durant la Guerra Civil, es va decidir fer el trasllat de les obres d’art del Museu del Prado a València. També la capitalitat de la II República es vingué cap a València en aquelles dates.
La decisió definitiva del trasllat de les obres d’art es va prendre després dels bombardejos que es van produir sobre el Museu del Prado el 16 de novembre de 1936 (l’objectiu militar sembla ser que era l’Hotel Savoy, situat davant del museu, on s’allotjaven militars soviètics), i altres sobre la Biblioteca Nacional i el Museu Arqueològic.
La responsabilitat de l’evacuació de les obres va recaure en la Junta de Defensa del Tresor Artístic Nacional. Els seus principals responsables van ser un jove Josep Renau, cartellista i publicista valencià aleshores Director general de Belles Arts, i l’arquitecte José Lino Vaamonde.
Entre el 5 de novembre de 1936 i el 5 de febrer de 1937, 22 expedicions van recórrer el trajecte entre Madrid i València amb unes dos mil obres de diferents museus de Madrid, 361 de les quals eren d’El Prado. A més, també hi van arribar dos mil manuscrits i cinc mil llibres impresos de la Biblioteca nacional, i mil manuscrits més procedents de l’Escorial.
En arribar a València, les obres van ser emmagatzemades en dos indrets diferents: a les Torres de Serrans i les més grans al Col·legi del Patriarca, desprès de què les seues estructures foren adequadament reforçades en previsió dels bombardejos que patia la ciutat des de la mar i des de l’aire.
Les condicions de seguretat del trasllat va originar una gran polèmica, fins i tot internacional, degut a que es va considerar que no havien sigut les adequades per a preservar les obres en bon estat.
Així, el prestigiós diari britànic “The Times” va publicar un dur article, en què es dubtava que el trasllat i posterior dipòsit de les obres s’haguera fet de manera que garantitzara el seu correcte estat de conservació i la seua seguretat.
El papiròleg i arqueòleg britànic Sir Frederic Kenyon, ex-director del Museu Britànic, publicava al diari The Times el 20 de juliol de 1937 un dur article en el qual es preguntava “Té alguna raó el Govern republicà d’Espanya per a no donar a conèixer al món les mesures que ha pres per garantir la seguretat dels tresors, dels quals és responsable, tresors que són patrimoni no només d’Espanya, sinó del món sencer?“. Arran d’aquesta polèmica, el Govern espanyol va convidar-lo l’agost de 1937 a ell i a Sir James Gow Mann, conservador de la Wallace Collection, a visitar València per comprovar “in situ” l’estat de les obres, amb els seus propis ulls.
En arribar a València, els experts en art anglesos amb les autoritats espanyoles s’en van anar primerament al Portal de Serrans. Allà van supervisar les obres de reforçament de la estructura que s’havien fet, i l’estat i condicionament de les obres que s’hi trobaven, entre elles els més de 300 tapissos del Palau Nacional que s’havien estès sobre una plataforma alçada a propòsit en la planta baixa del monument.
Posteriorment, es van dirigir a l’altre punt de la ciutat en què es trobava la resta del tresor artístic vingut de Madrid, el Col.legi del Patriarca.
El lloc escollit per a dipositar les obres en el Patriarca van ser les capelles laterals de l’església, principalment aquelles que per la seua orientació es trobaven fora de perill dels bombardejos marítims que freqüentment es realitzaven sobre la ciutat. En una d’elles es trobava Les Menines de Velázquez, que per les seues grans dimensions no podia entrar per la porta de les Torres de Serrans.
A continuació podeu veure una fotografia que correspon a les obres de reforçament que es van fer a l’església:
Una volta hi van arribar, Sir Frederic G. Kenyon demanà als responsables republicans que l’acompanyaven que obriren el llenç nombre 1174, la numeració del qual corresponia a Les Menines.
El quadre es va traure de la caixa i es va exhibir davant de tothom per comprovar que no patia danys.
Com a curiositat, ací podeu veure la fitxa d’arrivada i entrega del quadre al Patriarca l’onze de desembre de 1936:
Els visitants, juntament amb Timoteo Pérez Rubio, President de la Junta Central del Tresor Artístic, entre d’altres, es van fer una fotografia amb el quadre en el Patriarca aquell agost de 1937, què podeu veure en la capçalera d’aquest apunt. Aquesta fotografia va aparèixer publicada en The Times el 3 de setembre de 1937, com a rectificació de les acusacions emeses i constatació de què les obres s’havien trobat correctament identificades i en bon estat de conservació.
En l’article que acompanyava la fotografia, l’ex-director del Museu Britànic declarava que va poder comprovar “els treballs sorprenents per protegir els tresors artístics de la nació dels perills de la guerra, per la qual cosa, aquells a qui s’havia encomanat el treball mereixen el major encomi“.
A banda de Les Menines, els dos experts en art anglesos van poder comprovar també el bon estat d’altres obres com l’Esopo i els retrats de Margarida d’Austria i En Baltasar Carlos de Velázquez, la Maja vestida y la Maja nua de Goya; la Trinitat del Greco, la Sagrada Familia de Rafael, el Salomé de Tiziano o el quadre de María de Médicis de Rubens.
Ací podeu veure on es va fer aquella famosa fotografia en l’església del Patriarca, superposada a una actual (fotomuntatge fet per César Guardeño):
Algunes de les obres guardades en El Patriarca, van ser exposades alguns dies per a què pogueren ser contemplades pels ciutadans. A continuació podeu veure un parell de fotografies que corresponen als dies en què es va fer aquella exposició:
