En un apunt que vaig publicar fa unes setmanes, havia parlat de la presència d’una olivera en la plaça del Doctor Collado de València. Un arbre i un indret que han esdevingut testimonis de l’antiga Llotja de l’Oli que, durant aproximadament 500 anys, va estar situada en aquest lloc fins que va desaparèixer en el segle XIX.
Però aquesta olivera no és l’únic arbre simbòlic que hi ha plantat a Ciutat Vella, el centre històric del Cap i Casal.
Perquè si passegem per la plaça del Pilar de València, hi veurem unes moreres, les quals tampoc s’ubiquen en aquesta plaça per atzar o casualitat.
La plaça del Pilar es pot considerar com el centre neuràlgic d’u dels barris més tradicionals i històrics de València: el barri del Pilar o de Velluters.
El desenvolupament ple d’aquest barri es va produir després de fer-se la muralla cristiana en el segle XIV. A partir del XV va esdevenir el centre de l’activitat de producció de la seda de la ciutat, del “velluto” (vellut), mot italià que va acabar donant-li nom al barri: Velluters.
Milers de tallers artesans de la seda i del vellut s’hi van instal·lar durant diversos segles. La importància de la producció de seda a aquest barri va ser tal que, a finals del segle XVIII, la meitat de les cases de comerç a l’engròs de València es dedicaven en exclusiva a aquest negoci.
Ja en 1479, i per influència genovesa, s’havia creat de manera oficial el Gremi de Velluters. La seua seu va ser el Col.legi de l’Art major de la Seda.
Com he comentat adés, amb el pas dels segles el barri de Velluters esdevingué el centre neuràlgic de l’activitat comercial de la ciutat, amb més de 4.000 telers en què treballaven tant els homes, més especialitzats en la confecció del teixit, com les dones, que solien dedicar-se a treballs com la filatura o el debanament.
A mitjans del segle XIX s’hi va produir la gran crisi dels sector a conseqüència de l’epidèmia de la pebrina, que provocava la mort del cuc de la seda abans d’acabar el seu cicle vegetatiu.
Desprès de l’enderroc de les muralles medievals en 1865, activitat en què participaren molts dels treballadors que aquesta crisi va deixar en l’atur, el barri només va conservar el seu caràcter residencial.
La presència de les moreres que he esmentat al principi de l’apunt, ens parla precisament del seu passat tradicional en què la cria del cuc de seda, que menjava fulles de morera, era fonamental per a la producció del fil de seda i, conseqüentment, per a sustentar l’activitat fabril del barri.
Hi adjunte a continuació una fotografia d’aquestes moreres. Ja podeu entendre l’alta càrrega simbòlica de la seua presència en aquesta plaça, cor del barri de Velluters:
