Fa unes setmanes vaig publicar un apunt en què havia parlat de l’enderroc del què va ser el Palau de Ripalda, un edifici d’estil eclèctic-romàntic construït en el segle XIX que va desaparèixer per sempre del patrimoni de la ciutat a finals de la dècada de 1960, com a conseqüència d’una operació d’especulació urbanística forjada entre el govern de l’ajuntament de la ciutat i els hereus de la comtessa de Ripalda.
Sobre aquell desaparegut palau s’han generat al llarg dels anys nombrosos remors i especulacions, com ara que va servir a Walt Disney d’inspiració per dissenyar el seu famós Castell de la Bella Dorment, o el més estès i popular de tots que és el de què un milionari nord-americà es va encapritxar d’ell, fins a tal punt que el va comprar als seus propietaris per desmuntar-lo pedra a pedra i tornar-lo a construir en un terreny de la seua propietat, situat a Califòrnia.
Una remor aquesta que sembla tindre molt més de “llegenda urbana” que de versemblança, perquè la dura realitat, malauradament, és que aquell deliciós edifici va ser enderrocat completament per desapareix per sempre de la memòria de la ciutat.
No obstant això, no és del tot així. O al menys en la seua totalitat. Perquè encara podem contemplar actualment alguna cosa d’ell, si és que així podem dir-ho, i a més molt a prop de la seua antiga ubicació.
Si passegem pel costat del Jardí de Monfort, un magnífic jardí d’estil neoclàssic construït a mitjans del segle XIX, i observem part del seu mur exterior, estarem observant en realitat el mateix mur que encerclava el Palau de Ripalda.
Un mur emmerletat que també va estar a punt de desaparèixer, seguint el mateix destí que el seu palau, quan l’any 2009 es va dir que calia enderrocar-lo, al menys en part, argumentant que escanyava l’arbrat del jardí. Afortunadament aquell enderroc es va paralitzar, salvant-se així l’únic i mínim vestigi que ens queda d’aquell edifici.
Hi adjunte a continuació un parells d’antigues fotografies del palau i del seu mur emmerletat, el mateix que ara podem contemplar als jardins de Monfort, que apareix a l’altra fotografia adjuntada:
