Una antiga retolació que ens recorda l’antiga plaça de la Seu de València.

Si passegem per la plaça de la Mare de Déu de València, ho estarem fent per un espai que, des dels seus origens romans fa més de vint-i-un segles, ha esdevingut el cor de la ciutat.

Aquesta plaça, que ara coneixem amb el nom de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu dels Desemparats, ha tingut diversos noms al llarg de la seua història, com ara el de plaça de la palla, de Fernando VII, de Vinatea, de la República federal, entre d’altres. Però potser un dels més han perdurat al llarg del temps ha sigut el de plaça de la Seu.

Aquest fet ens ho recorda una curiosa i xicoteta rajola antiga que passa molt desapercebuda per a ciutadans i visitants que passegen per allà, i que trobarem si mirem “amb ulls curiosos” sobre la mateixa paret de la Catedral, just en el cantó de la plaça amb el passatge Emili M. Aparicio Olmos, que condueix cap a la plaça de l’Almoina.

[the_ad id="187213"]

En la fotografia de capçalera podeu veure-la, i ací on podeu trobar-la:

Aquesta rajola, gravada amb lletres blaves sobre fons esmaltat blanc, correspon probablement a la primera identificació d’illes de cases que es va fer durant la segona meitat del segle XVIII, en època del rei Carles III.

Hi adjunte a continuació un fragment del plànol del Pare Tosca de l’any 1704, on podem veure el nom original de la plaça, de la Seu:

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

La Patrona de València és “la Geperudeta”. Però, per què “la Geperudeta”?

Popularment coneguda com "la geperudeta", poca gent coneix el veritable motiu d'aquest malnom de la Patrona de València...

La curiosa història d’una font als jardins de Vivers.

Passejar pels jardins de Vivers de València és sempre...

Balcons amb velles baranes de fusta a la ciutat de València.

A València encara podem trobar vells balcons amb baranes de fusta...

La primera font pública que hi va haver a València.

La primera font pública de València...

Un Colós de Rodes a la plaça del Mercat de València.

València tingué el seu propi Colós de Rodes... fins a tres al llarg de la seua història...

Una forca a l’entrada del Mercat Central.

Centenars de persones varen ser executades a la forca principal de la ciutat...