La font de les Quatre estacions de l’Albereda, una font poc original.

L’aigua potable subministrada a través d’una font pública arribà a València el 19 de novembre del 1850, quan es va inaugurar la primera font a la ciutat. Fou a l’actual plaça del Negret.

Podeu conèixer la història de l´arribada de l´aigua potable a València i de la inauguració d´aquesta primera font a la ciutat en aquest article que vaig publicar fa un temps en aquesta web:

València no va quedar al marge de la invasió de fonts d’aigua potable públiques que es va produir a les grans urbs europees a la segona meitat del segle XIX, fet que va ser provocat tant per raons de subministrament d’aigua per a la població, per monumentalitat o com a element decoratiu de jardins. La ciutat de referència en aquest tema al vell continent, com en tantes altres coses, va ser París.

A mitjans del segle XIX es va planejar fer una gran plaça circular a l’inici de l’Albereda de València, al costat del pont del Real, que finalment no es va dur a terme. Com a element decoratiu central d’aquesta plaça el consistori municipal va pensar en una font de disseny també circular, prenent com a model l’existent en una plaça de París.

La font, de ferro colat, va ser encarregada a una fosa francesa radicada a Val D’Osne, la fosa Barbezat & Cie. El seu cost va ser de 17.000 francs francesos. El disseny i l’execució de la tassa tetradecagonal de marbre (de catorze costats) que servia de contenidor a la pròpia font es va fer a València, concretament a Vil.lamarxant, sent el seu autor José Marzo Pardo. Al cos de la font se situaven dos plats. El primer i més baix, de major diàmetre, apareixia sostingut per quatre figures de la mitologia grega: el déu Neptú, la seua amant, la nereida Anfitrite, Galatea i el seu amant Acis.

El plat superior, de menor diàmetre, se sustentava sobre quatre xiquets que es donaven la mà entre ells. Per damunt d’aquest segon plat, rematant la font, hi havia un altre xiquet que sostenia un cistell al cap per on manava un sortidor d’aigua. Les escultures van ser dissenyades per l’escultor francès Mathurin Moreau, un dels escultors més destacats d’aquella època. La mida de la font era de 8 metres d’alçada per dos de diàmetre.

Aquella font, que es va inaugurar el 25 de març de 1863, es va anomenar “de les Quatre estacions”, en referència a les seues quatre figures inferiors, encara que en realitat, com he comentat ades, eren figures de la mitologia grega que res tenen a veure amb les quatre estacions de l’any. La seua inauguració no va estar exempta de certa polèmica, ja que els nus de les figures mitològiques femenines va escandalitzar la conservadora societat valenciana d’aleshores.

Litografia d’Isidore-Laurent Deroy, dela anys 1860, on apareix la front de les Quatre Estacions a l’Albereda.
Neptú i Anfitrite, a la font de les Quatre estacions (font: Valencia bonita)
Galatea i Acís, a la font de les Quatre estacions (font: Valencia bonita)
Els quatre xiquets de la part de dalt, a la font de les Quatre estacions (font: Valencia bonita).

La particularitat que té aquesta font, l’aspecte i l’aparença de la qual ha anat canviant al llarg del temps en haver-se anat cercant el seu incert aspecte original, és que la fosa Barbezat & Cie, llavors una de les més prestigioses d’arreu Europa, va subministrar rèpliques d’aquesta font a diverses ciutats europees i americanes.

Fosa Barbezat & Cie, a la Val d’Osne.

L’empresa havia construït una gran varietat de motlles de diferents figures mitològiques, per la qual cosa el disseny de les fonts es feia de manera personalitzada, atenent a les figures que triava el client per a la seua font, encara que les seues aparences, una volta finalitzades, eren molt semblants les unes a les altres, i fins i tot en alguns casos la composició de figures es repetia a més d’una ciutat. En el cas de la de València, per exemple, se li va demanar a la fosa que hi afegira a la part de dalt la figura d’un xiquet amb un cistell, el motlle del qual ja existia a la fosa. Aquest afegit va costar a l’ajuntament 500 francs extra, a afegir als 17.000 originals.

Varietat de models de figures mitològiques que oferia la fosa Barbezat & Cie per a construir les seus fonts.

És per això que si visitem fins a onze ciutats d’Europa, Amèrica i Oceania, com ara Boston, Angers, Salvador de Bahia, Quebec, París, Lisboa o Liverpool, entre d’altres, possiblement ens quedarem sorpresos en trobar-hi fonts pràcticament iguals a la nostra de l’Albereda.

A continuació podeu veure algunes fotografies de les fonts ubicades en algunes d’aquestes ciutats:

Font a Angers.
Font a Boston
Font a Ginebra
Font a Liverpool.
Font a París
Font a Quebec
Font a Salvador de Bahía

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

L’última cebera que encara roman dempeus dins de la ciutat de València.

Un testimoni viu de la presència de l'horta a la ciutat de València...

El Garatge Guimerà, un garatge d’un altre temps.

Una garatge que ha desafiat impassible el pas del temps...

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...