A partir del segle XVIII, per poder localitzar amb facilitat les cases, els carrers i les alqueries i cases disperses per l’horta que envoltava València, es van implantar diversos sistemes de divisió territorial a la ciutat i l’horta.
La ciutat va quedar dividida en 4 districtes: els del Mar, Sant Vicent, Serrans i el Mercat. I l’horta en 4 quarters: els de Russafa, Patraix, Campanar i Benimaclet.
Una explicació detallada d’aquesta divisió, i de la manera de com s’havien de retolar les cases i les illes de cases, d’acord a un Reial Decret emès pel rei Carlos III, podeu llegir-la al següent article publicat en aquesta web:
Les zones on els lloctinents d’alcalde tenien jurisdicció es coneixien amb el nom de “trasts”. Els camins històrics que comunicaven València amb els pobles propers travessaven a sovint diversos d’aquests trasts.
Un d’aquests camins històrics era el Camí vell de Picassent, el qual comunicava la ciutat amb les riques hortes del sud de la capital. El cami s’iniciava al Monestir de Sant Vicent de la Roqueta, i tenia el seu final al poble de Picassent, com el seu nom indica. El seu traçat separava els antics quarters de Patraix i Russafa. Cal dir que en els seus voltants se situaven algunes de les millors alqueries històriques i jardins periurbans que tenia l’horta de València.
Aquest fou un camí molt transitat en temps passats, fins a què per la construcció del Pla Sud en la dècada dels 1960 va quedar partit irremediablement en dues meitats, sense cap possibilitat de tornar a tindre una connexió física entre elles.
En l’actualitat, la part del cami que discorre per la zona de l’horta sud ha estat recuperada com a via verda, però del seu antic recorregut pel terme del Cap i casal en queda ben poca cosa, què es concentra principalment al voltant de la tàpia est del Cementeri municipal, al costat de la Rambleta.
El traçat complet del camí de Picassent travessava en el segle XIX un total de 10 trasts. A modus d’exemple, altres camins històrics com ara el Camí Reial de Madrid travessava 8 trasts, i el Camí vell de Torrent, una altra de les artèries històriques que comunicaven València amb els poblats de l’horta sud, ho feia per altres 8.
El primer dels trasts del Camí de Picassent, el “trast 1”, coincidia aproximadament amb el seu recorregut per l’actual barri d’Arrancapins de València, per continuar després cap a l’actual barri de Patraix, què es trobava en el segon trast o “trast 2”. Poc abans d’arribar-hi, el camí s’havia bifurcat cap a Torrent, esdevenint, com he comentat ades, en un altre dels camins històrics de l’horta situada al sud de la ciutat.
El traçat de l’antic camí al seu pas per Patraix ha quedat esborrat i absorvit pel seu actual parcel.lari urbà. No obstant això, encara podem descobrir una antiga retolació ceràmica en aquest barri que ens recorda el seu traçat a través del trast número 2.
Concretament, podem trobar-la a la façana d’un vell edifici del carrer Beat Nicolau Factor, a l’altura del seu numero 20, en un tram que unia el casc històric del barri amb l’actual església parroquial de Santa Maria de Jesús, què va formar part d’un històric convent de Franciscans observants, fundat per la Reina Maria de Castella l’any 1428.
Les alqueries i les cases disperses que el camí travessava en el traçat per l’horta eren numerades de manera correlativa dins de cada “trast”, tal com es fa amb els patis dels edificis dels nostres carrers. La diferència amb ells és que la distància entre una casa o alqueria de l’horta i la següent podria ser considerable, en trobar-se la població normalment bastant dispersa.
L’esmentada retolació ceràmica que podem trobar a Patraix diu: “TRAST 2 11 CAMINO DE PICASENT“. Podeu veure-la a continuació:
Una altra placa ceràmica similar podem trobar-la a l’antic traçat d’aquest camí, però aquesta vegada a l’altra banda del Pla Sud, als confins actuals del terme municipal de València antigament corresponents al districte de Sant Vicent. Es localitza tocant el cementeri d’Alfafar, al barri de Sant Jordi. Aquesta zona corresponia al “trust 9”.
La façana sobre la qual podem trobar aquesta retolació correspon a la de l’antiga alqueria de Romeu, el número de la qual era el 14. Per tant, en aquesta altra retolació ceràmica podem llegir: “TRAST 9 14 CAMINO DE PICASENT”. A continuació podeu veure-la:
