El barri de Velluters, també conegut com del Pilar pel convent que hi havia, és un dels grans barris històrics de la Ciutat Vella de València. En el nom del barri, Velluters, subjau el caràcter artesà i obrer dels seus antics habitants, els “velluters”, terme procedent del vocable italià “velluto”, què vol dir “Terciopelo”.
Precisament va ser des d’Italia on es va introduir a València, en els segles XIV i XV, una innovadora tècnica tèxtil per a elaborar teixits luxosos. En aquesta època es van establir a la ciutat nombrosos comerciants arribats del nord d’Italia, especialment de Gènova, aprofitant el fet que llavors València era un important mercat redistribuïdor de la seda granadina que es dirigia precisament al nord d’italia. Aquesta circumstància va fer que als carrers del barri s’anara configurant una extensa xarxa de tallers artesans de la seda i del vellut, sobretot des que l’any 1479 s’hagués creat el gremi de Velluters, per influència genovesa.
En els segles següents, aquest barri esdevingué el centre neuràlgic de la seua activitat comercial i artesanal a la ciutat. Es calcula que a València existien uns 4.000 telers en què treballaven tant els homes, més especialitzats en la confecció del teixit, com les dones, que solien dedicar-se a feines com la filatura o el debanat. Velluters era el barri més poblat i el que tenia la major concentració d’obradors seders de la ciutat.
Les cases obrador, on treballaven i vivien els artesans, solien ser cases de planta baixa i un pis. A la planta baixa hi havia el taller i era també el lloc on es produïa la venda dels productes que l’artesà fabricava. El pis era l’habitatge de l’artesà i de la seua familia, i a sovint també el d’algun aprenent que treballava al taller.
Després de diversos segles d’esplendor, a mitjans del segle XIX es va produïr la pràctica desaparició de l’activitat sedera a conseqüència de diferents factors, com ara la irrupció de la plaga de la pebrina que matava el cuc de seda, però també de la importació massiva de seda asiàtica i de la invenció de la seda artificial.
Cessada l’activitat artesanal, moltes Cases obrador desapareixen o es reconverteixen, creixent en altura per allotjar noves famílies que arribaven a València buscant feina i habitatge. Per aquesta raó, resulta quasi impossible trobar-ne actualment alguna que estiga tal com era abans de la crisi de la sederia del segle XIX, sense haver patit canvis estructurals.
Tot i això, al cor de Velluters podem encara trobar una d’aquestes antigues Cases obrador que se’ns manifesta tal com era com a mínim des de principis del segle XVII. Podem veure-la al primer plànol que existeix de la ciutat datat l’any 1608, obra del pintor i cartògraf italià Antonio Mancelli. Aquesta Casa obrador es troba a hores d’ara al carrer Beata 9, a tocar de l’avinguda de l’Oest.
La tipologia d’aquest habitatge, amb bigues de fusta que suporten la teulada i sobreixen del mur de la façana, era típica a la ciutat des de mitjans del segle XVI, per la qual cosa podríem arribar a datar-la aproximadament en aquest període.
El seu estat de conservació actual és molt deficient. Gaudeix d’un grau de protecció de nivell 3 (protecció ambiental), el més baix existent, per la qual cosa hi ha risc de desaparició.
L’Associació d’Amics del Carme ha demanat a l’Ajuntament que es revise i s’incremente aquest nivell de protecció per tal que no desaparega, així com l’atzucac de Sant Antoni que es troba just darrere d’ell, un històric atzucac que ja apareix en els plànols del pare Tosca de 1704 i a l’esmentat pànol de Mancelli de principis del segle XVII.
Des d’aquesta pàgina web vull fer una crida a les autoritats municipals perquè es prenguen les mesures oportunes que garantisquen la conservació integral d’aquest edifici singular que ha sobreviscut tal com era el pas de quasi cinc segles.
