Quan el rei Jaume I va conquerir València als musulmans l’any 1238, va disposar la creació de l’Hospital de Sant Vicent per atendre els pelegrins que arribaven a la ciutat de tot arreu dels regnes cristians europeus a visitar el lloc on es deia descansaven les restes del cos de Sant Vicent Màrtir, actualment esdevingut monestir de Sant Vicent de la Roqueta.
En aquest hospital també es recollien els xiquets anomenats “expòsits”, es a dir, els nadons que havien sigut abandonats pels seus pares després del seu naixement. Així ho assenyalava l’historiador i eclesiàstic Gaspar Juan Escolano, quan relatava que allà “se guarecían los enfermos, los niños huerfanitos se criauan, i los bordezillos echadizos se recogian”.
A principis del segle XIV, dos nous hospitals s’afegirien a la feina de recollir els nounats abandonats: el de la Reina o de Santa Llúcia, que s’ubicava prop del convent de Sant Francesc (actualment plaça de l’Ajuntament), i el de En Clapers, situat al principi del carrer Morvedre, a hores d’ara de Sagunt.
Amb la reunificació dels hospitals de la ciutat de València, decretada pel rei Ferran el Catòlic l’any 1512, la recollida i cura dels xiquets expòsits va passar al recent creat “Sant Hospital General de València”, que fins aquell moment havia acollit als bojos i dements de la ciutat.
Per poder recollir amb seguretat i anonimat els nadons que els seus pares abandonaven, s’habilità al mur existent al costat de l’entrada principal al nou recinte religiós-hospitalari un “torn”. El torn, originari de la Itàlia medieval, era un dispositiu cilíndric adossat a un mur que girava sobre un eix, amb un costat obert al carrer on es dipositava el xiquet que s’abandonava. Per mitjà d’una campaneta s’avisava des de l’exterior que s’havia produït un abandonament, per a després des de l’interior girar el mecanisme per recuperar-ho.
L’actual carrer anomenat del Torn de l’Hospital ens recorda on s’hi ubicava, ja que desembocava davant del mur de l’hospital molt a prop d’on es trovaba el dit torn.
El torn va estar ubicat en aquest lloc fins a l’any 1763, en què va ser traslladat al mur de l’Hospital que es trobava a l’actual carrer Quevedo, llavors anomenat del Fumeral, al costat de la porta que donava a aquest carrer i de la recent construïda església, que en el segle XIX va prendre el nom de Sant Carles Borromeo. Actualment és seu de la Universitat Catòlica.
Aquests xiquets expòsits, als quals es batejaven d’acord amb el dia del santoral en què havien estat recollits, se’ls posava el cognom d’Expósito. En els diferents territoris de la Corona d’Aragó se’ls coneixien per diversos noms. A l’antic Regne de València se’ls coneixia com a “borts”, i de vegades se’ls posava Bort com a cognom. A Catalunya se’ls solia posar el cognom de Deulofeu (Déu lo feu), i a Aragó el cognom de Gracia, al·ludint a la idea que havien sobreviscut “per la gràcia de Déu”.
