La curiosa història d’un campanar construït sense escala per pujar a les seues campanes.

L’església de Santa Caterina fou una de les primeres dotze parròquies que es van instituir a la ciutat de València, després de la seua conquesta als musulmans per part del rei Jaume I. És, per tant, una de les anomenades “esglésies de reconquesta” o “parròquies jaumines”.

Va ser construïda sobre una de les antigues mesquites de la ciutat islàmica. La seua primera fàbrica gòtica es va produir cap a l’any 1300, sent acabada la seua construcció l’any 1371.

Després de patir un incendi l’any 1584, el temple en origen gòtic va ser decorat amb motius renaixentistes. Però la seua transformació radical no va arribar fins a mitjans del segle XVIII, quan es va realitzar una renovació completa del temple a l’estil arquitectònic imperant en aquella època, el barroc. Aquesta transformació afectaria també el vell campanar, que es trobava als peus de l’església, a l’actual plaça Lope de Vega, el qual seria enderrocat l’any 1742, després d’haver estat finalitzat l’any 1705 el nou campanar barroc, molt més alt i esvelt. En un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, vaig parlar de la substitució d’un campanar per l’altre.

Ací podeu trobar l’enllaç:

El constructor que va encetar el nou campanar l’any 1688 va ser Valero Viñes. A la seua mort l’any 1693 el va succeir el seu germà Juan Bautista Viñes, un dels grans referents valencians de l’arquitectura barroca.

La torre es va construir en disset anys, per la construcció de la qual l’arquitecte va cobrar deu mil ducats. En el contracte de construcció del campanar no es feia cap menció a la necessitat de construir una escala interna que donés accés a la sala de campanes, que s’ubicava a la rematada de la torre. L’arquitecte va acabar la seua obra sense construir l’escala, per la qual cosa les autoritats eclesiàstiques van denunciar-lo davant els tribunals. Tot i això els tribunals, després de constatar que en el contracte de construcció res no es deia de la construcció de la dita escala, van haver de fallar a favor de l’arquitecte, el qual va projectar i construir diversos anys després d’acabada la torre, una escala de cargol de 126 esglaons, amb un nou contracte especific per a la dita escala.

Sengles vistes de l’escala de cargol construïda per Juan Bautista Viñes al campanar de l’esglèsia de Santa Caterina (fotografies pròpies).

El campanar de l’església de Santa Caterina va estar, per tant, un temps sense accés per escala a les seues campanes. Una curiositat més d’aquesta magnífica torre barroca de Santa Caterina.

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Les curioses portades cegades de la façana del Palau de l’Almirall.

Les sorprenents portades cegades a la façana d'un dels palaus històrics de València...

L’Acadèmia de Cirurgia de l’antic Hospital General de València.

Un antic i sorprenent testimoni que ens parla de l'antiga Acadèmica de Cirurgia de l'Hospital General de València...

Els curiosos antics grafits d’un Vitor i d’una corona al Portal de Quart.

El curiós grafit d'una corona en un dels portals de la muralla tardomedieval de València...

La Patrona de València és “la Geperudeta”. Però, per què “la Geperudeta”?

Popularment coneguda com "la geperudeta", poca gent coneix el veritable motiu d'aquest malnom de la Patrona de València...

Els “peixos” del Portal de Quart.

Durant una recent rehabilitació del Portal de Quart, es van descubrir nombrosos peixos pintats a les seues parets...

La capella on els àngels van crear la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats.

El misteri de la creació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats...