Hi ha una recòndit carrer que dóna a la plaça de la Mare de Déu, el nom del qual sempre m’havia intrigat cada volta que passejava per ell: el carrer del Forn dels apòstols. Per què es diria així?, m’he preguntat moltes vegades.
La resposta a la meua pregunta me la van donar els arqueòlegs municipals que porten un temps excavant un antic palau nobiliari situat al carrer del Micalet, el Palau de Calatayud.
En aquestes excavacions que s’estan duent a terme, a més de diverses monedes datades al segle XIV i ceràmica del període neoclàssic, s’han trobat les restes d’un forn, precisament del forn dels apòstols que dóna nom, lògic, al carrer del seu costat.
Un forn, l’existència del qual se suposava però de la que fins ara no s’havia trobat cap evidència. Però ara, per fi, ja s’hi te.
Les evidències s’han trobat després de traure del sol unes capes modernes de formigó. Sota aquest formigó els arqueòlegs han pogut descobrir una gran superfície circular amb terra de rajoles, característica dels forns que es van anar obrint a la ciutat a partir del segle XIII.
Aquest tipus d’instal·lacions, com ara els esmentats forns, les carnisseries o els banys públics, van ser monopolis acaparats pels nobles feudals. I aquesta probablement va tindre gran importància en la ciutat medieval de València, donada la seua estratègica situació, just al costat de la Catedral i de la seua porta gòtica o dels apòstols, d’ahí el seu nom.
