Si passegem pel centre històric de València “amb ulls curiosos”, fixant-nos en els mil i un detalls que estan presents a les façanes dels edificis que tenen una certa antiguitat, no ens costarà molt de temps descobrir nombroses plaques de tota mena, material i condició que ens adverteixen que una determinada casa está “ASEGURADA DE INCENDIOS”.
La quantitat i diversitat d’aquestes plaques que podem trobar-hi serà tal que, sense dubte, podem dir que ja formen part del paisatge urbà del nucli històric de la ciutat.
La història que hi ha darrere de l’origen d’aquestes plaques es remunta a alguns segles enrere, concretament a l’any 1666, en què un voraç incendi va arrasar bona part de la ciutat de Londres. Aquella gran tragèdia que va viure aqueixa ciutat va portar al constructor i economista anglès Nicholas Barbon a crear la “Fire Office”, que esdevingué la primera oficina especialitzada en incendis de cases i edificis arreu del món.
Aquell incendi havia tingut el seu origen al forn d’una fleca, i durant tres llargs dies es va anar propagant per tot arreu de la ciutat, en estar fetes les cases majoritàriament d’un material tan altament combustible com és la fusta. La inexistència d’un cos urbà professional de bombers va facilitar la propagació sense control del foc. Per això Barbon va crear per a la seua oficina un grup d’hòmens especialitzat en l’extinció d’incendis, què hauria d’anar a apagar els edificis en flames que estigueren assegurats per la companyia. Per a què els bombers pogueren identificar-los amb rapidesa, al constructor se li va ocórrer la idea de col·locar a la façana de l’habitatge dels seus assegurats una placa feta de plom o de ceràmica, amb la insígnia distintiva de la seua asseguradora, un Ave Fénix.
A Espanya la primera companyia asseguradora contra incendis no va arribar a existir fins a l’any 1822, quan es va crear la Sociedad de Seguros Mútuos de Incendios de Casas de Madrid, la qual en comptes de representar-se a les plaques amb el seu símbol distintiu, ho va fer posant les paraules “ASEGURADA DE INCENDIOS”, tal com podem llegir a la majoria de plaques que podem trobar actualment a València i a altres ciutats espanyoles. El material amb què estaven fetes aquestes primitives plaques era ferro, coure o estany, i conforme es van anar creant més i més asseguradores durant la segona meitat del segle XIX, els seus dissenys van començar a ser més vistosos i acolorits, ja que així servien alhora de reclam publicitari.
A banda d’aquestes companyies d’assegurances, es començaren també a crear Mútues d’assegurances contra incendis, constituïdes pels propietaris dels habitatges. Aquestes, en no disposar d’equips d’extinció d’incendis, com tenien les asseguradores, van començar a acordar amb els ajuntaments protocols per organitzar i sufragar els serveis d’extinció d’incendis, fet que va constituir el germen dels actuals serveis de bombers municipals.
Quan aquests equips de bombers municipals van anar professionalitzant-se, a partir de finals del segle XIX, cada ajuntament va començar a tindre el seu propi equip de bombers, per la qual cosa els equips privats de les asseguradores començaren a desaparèixer, en haver estat transformada la seua activitat en un servei públic.
Com he esmentat adés, passejant per València podem trobar multitud de plaques d’aquelles antigues companyies asseguradores contra els incendis, com ara la Polar, La Vasconia, La Catalana, Seguros Mutuos de Valencia y su Provincia, La Urbana, La Palatine, etc…, la majoria d’elles datades des de mitjans del segle XIX fins a les primeres dècades del XX.
A les fotografies que hi trobareu a continuació, podeu veure alguns dels diferents dissenys de plaques que es poden trobar a les façanes dels edificis de València. En algunes d’elles, representant la mateixa companyia, el dibuix pot variar en funció del ceramista que va fer la placa.
