Si passegem pels carrers del barri de l’Exposició de València, ho estarem fent per un indret en què, com el seu nom indica, tingué lloc un dels esdeveniments més assenyalats que ha tingut la ciutat en la seua història: l’Exposició Regional de 1909.
L’entrada al recinte de l’Exposició es realitzava a través d’un espectacular arc, que se situava on ara hi ha la Piscina València, al passeig de l’Albereda. En aquest article que vaig publicar fa un temps, podeu llegir-ne els detalls d’aquella espectacular entrada:
Aquell temps la ciutat esdevingué una de les ciutats europees més avantguardistes. La raó d’aquest fet va ser que en ella es van donar cita els moviments d’avantguarda més destacats de principis del segle XX, com per exemple l’anomenat Modernisme Valencià, però també nous esports i invents que havien aparegut feia pocs anys, com ara la càmera fotogràfica o l’automòbil.
En el seu interior es donaven cita, a més, tot tipus d’espectacles com desfilades, òperes, concerts, castells de focs artificials, mostres i atraccions, com ara una espectacular muntanya russa, una cosa molt comuna als nostres dies als parcs d’atraccions però tota una novetat a principis del segle XX. O una cosa semblant a les primeres escales mecàniques, primera volta que es van instal·lar a Espanya.
A continuació podeu trobar els enllaços a un parell d’articles que vaig publicar fa un temps sobre aquestes dues atraccions, la muntanya rusa i les escales mecàniques, insòlites i noves en aquells temps:
La necessitat de comunicar la ciutat amb el recinte de l’Exposició, situat a l’altra banda del riu, va constituir una altra de les preocupacions del govern local. L’assumpte es va resoldre instal·lant un telefèric o tramvia aeri que comunicava de manera ràpida ambdues parts del riu, i que arrivaba molt a prop de la mateixa entrada de l’Exposició.
Ací podeu llegir els detalls d’aquest telefèric, que va ser considerat en aquell temps el més llarg d’Europa instal·lat fins aquella data:
Van ser uns mesos molt intensos en esdeveniments per a la ciutat. La celebració de l’Exposició Regional va marcar una fita en el desenvolupament arquitectònic i urbanístic de la ciutat, fins al punt que es pot afirmar que la fisonomía de València en bona part s’hi va transfigurar.
Tal com es va preveure des d’un principi, l’existència d’alguns dels seus magnífics edificis modernistes, construïts expressament per a la ocasió, va ser efímera, tot i que encara es conserven cinc d’ells: el Palau Municipal, l’Asil de la Lactància, La Tabacalera, La Galeria de Màquines i la Sala de motors.
A banda d’aquests pocs edificis que hi van sobreviure, hi ha una altra cosa que, encara que no és l’original d’època, constitueix un recordatori d’aquell esdeveniment. Altra de les coses que es va cuidar amb detall va ser la il·luminació que havia de tindre el recinte durant la nit. Per això s’hi van instal·lar 40.000 llums incandescents que li donaven a partir del capvespre un aspecte radiant que va deixar bocabadat a tothom.
Com a suport per a aquestes llums als exteriors, s’hi van instal·lar uns fanals amb un disseny exclusiu anomenat “Model Exposició”, format per tres braços rematats per globus de vidre bufat, lacats en color blanc.
Aquells fanals, malauradament, van desaparèixer quan l’Exposició va ser desmuntada. Podeu veure com eren en la fotografia de capçalera d’aquest apunt, o en la que vos mostre a continuació:
L’any 1999, en complir-se l’aniversari dels 90 anys de l’Exposició, l’Ajuntament de la ciutat va voler fer un recordatori de l’esdeveniment encarregant 60 fanals d’un disseny idèntic als que van lluir al recinte, “Model Exposició”. Aquests fanals es van instal·lar a l’Albereda, entre els Jardins del Real i la plaça de Zaragoza.
A continuació podeu veure algunes fotografies d’aquests fanals:
I ahi continúen a hores d’ara il·luminant la nit del passeig de l’Albereda, com a recordatori d’aquell magnífic esdeveniment per a la ciutat.
