L’època en què la bandera de les Germanies onejava lliure a l’església de Santa Caterina.

En l’apunt anterior havia parlat d’un curiós element que, si observem amb “ulls curiosos” la façana de l’església de Santa Caterina que cau a la plaça de Lope de Vega, podrem descobrir a la seua part de dalt, prop de la rosassa gòtica.

Es tracta d’un guaspa de pedra, del què vaig explicar que era utilitzat pel Mostassaf de la ciutat per col.locar la seua bandera. La seua seu, la “Llotjeta del Mostassaf”, es trobava precisament pegada a la dita façana.

Ací podeu veure-la:

[the_ad id="187213"]

Però no va ser l’única bandera que s’hi va enarborar.

L’any 1519, poc abans d’iniciar-se la rebel·lió dels agermanats, el monarca va decidir que els gremis de la ciutat tenien que disposar d’armes per poder autodefensar-se davant els atacs dels pirates berberiscos que en aquella època assolaven a sovint les costes del Regne.

El gran descontent popular que existia aleshores en la ciutat com a conseqüència de l’actitud de les oligarquies urbanes, que volien acaparar tot el poder polític i els beneficis econòmics, va ser u dels factors principals que provocaren el desencadenament d’aquella la rebel·lió.

Els gremis, molt poderosos llavors a la ciutat, van enarborar la bandera de la rebel·lió contra aquestes oligarquies. U dels gremis més importants de la ciutat era el dels paraires (que eren els que cardaven la llana). Ells van decidir precisament fer servir el mateix guaspa que utilitzava el Mostassaf, per fer enarborar la seua bandera, com a símbol de què el poder de la ciutat havia estat pres pels gremis, que representaven a les classes populars.

Precisament un membre del gremi dels paraires, Joan Llorens, va ser l’ideòleg i fundador de les germanies, fins a la seua mort en 1520.

La rebel·lió de les germanies va ser finalment sufocada en 1522, imposant-se a la ciutat una duríssima repressió per part de la nova virreina, Germana de Foix, que va dictar unes 800 sentències de mort i multes elevadíssimes per als gremis.

Ací podeu veure el seu retrat:


En 1524 la regent de València va concedir l’indult precisament al gremi que va enarborar aquella bandera, els paraires.

En la capçalera d’aquest apunt podeu veure una fotografia de l’escut del gremi dels paraires, amb la seua simbologia pròpia, formant part de la corona i les barres reials que simbolitzaven la ciutat de València.

Compartir aquesta publicació

Publicacions relacionades

Les curioses portades cegades de la façana del Palau de l’Almirall.

Les sorprenents portades cegades a la façana d'un dels palaus històrics de València...

L’Acadèmia de Cirurgia de l’antic Hospital General de València.

Un antic i sorprenent testimoni que ens parla de l'antiga Acadèmica de Cirurgia de l'Hospital General de València...

Els curiosos antics grafits d’un Vitor i d’una corona al Portal de Quart.

El curiós grafit d'una corona en un dels portals de la muralla tardomedieval de València...

La Patrona de València és “la Geperudeta”. Però, per què “la Geperudeta”?

Popularment coneguda com "la geperudeta", poca gent coneix el veritable motiu d'aquest malnom de la Patrona de València...

Els “peixos” del Portal de Quart.

Durant una recent rehabilitació del Portal de Quart, es van descubrir nombrosos peixos pintats a les seues parets...

La capella on els àngels van crear la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats.

El misteri de la creació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats...