Relatava el geògraf i cronista musulmà Al-Udri, enllà pel segle XI, que durant el govern del primer governador de la taifa de Balansiya, Abd al-Aziz ibn Abi Ámir, provinent de la noble dinastia dels Amiries de Córdoba, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València.
A jutjar pel seu relat, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar d’Al-Andalus. Al-Uldri la descrivia de la següent manera: “Té muralles: es va esforçar a construir-les Add al-Aziz, el nét de Almanzor, i no es coneix en tot l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.
El regnat d’Abd al-Aziz.
Com que Abd al-Aziz va ser governador de la nova taifa de Balansiya des del 1021 al 1061, sabem que la seua construcció pot datar-se entre aquelles dates. Per tant, aquella magnífica muralla que envoltava la València islàmica podem ja datar-la en un mil.leni d’antiguitat.
Al-Udri presentava a Abd al-Aziz com un magnífic regent que va dotar a València de les construccions necessàries per convertir la seua medina en una capital digna del nou regne independent. La historiografia existent presenta el seu regnat com un període de gran estabilitat, en què va disposar dels recursos suficients per mamprendre la realització d’importants obres públiques, com ara la muralla. Obres que servirien, a més, per reafirmar l’efectiva emancipació de la nova taifa respecte de l’antic poder centralitzador del ja desaparegut Califat de Córdoba.
La muralla d’Abd al-Aziz.
La muralla de Balansiya va romandre en ús fins al segle XIV, quan l’erecció de la nova muralla gòtica d’un perímetre molt més ampli la va tancar a l’interior de la ciutat, deixant-la sense la seua funció defensiva original.
Ací podeu veure com seria el seu traçat en un plànol de la València actual, així com la posició de les seues set portes d’accés:
La muralla islàmica com a mitgera d’habitatges.
Des de la construcció de la nova muralla cristiana, la muralla islàmica ha anat a poc a poc sent enderrocada, per tal de facilitar la comunicació entre els barris de la ciutat o simplement per alliberar espai per a la construcció de nous edificis. També ha anat integrant-se en el parcel·lari urbà al llarg dels segles següents, servint, per exemple, de mitgera en la construcció de nous habitatges. Gràcies precisament a aquest fet, en haver estat de utilitat en la construcció de nous edificis, alguns trams de muralla han pogut sobreviure fins als nostres dies, tots ells localitzats actualment al barri del Carme.
L’illa de cases què actualment delimiten la plaça dels Furs i els carrers de Blanqueries, les Roques i Roters, és sense dubte l’exemple que millor pot il·lustrar allò que acabe de comentar. El mur mitger que divideix en dues parts aquesta illa de cases de manera diagonal, des del carrer de Blanqueries fins al de Roters, és la muralla islàmica construïda en el segle XI, la qual s’ha conservat pràcticament en tota la seua longitud a l’interior d’aquesta illa de cases.
D’aquest fet n’hem parlat en diversos articles anteriors. La muralla convertida en mitgera és visible i es pot visitar en diverses de les cases i botigues que formen aquesta illa de cases. La primera d’elles és la seu de Programes internacionals de la Fundació Florida State University, a la qual s’accedeix pel número 2 del carrer Blanqueries. Aquesta Fundació va comprar l’edifici, construït a finals del segle XIX, i va reformar-lo durant els anys 2004-6.
La rehabilitació realitzada per la Fundació Florida State University.
La reforma va poder rehabilitar i posar en valor una torre cantonera i un extens tram de la muralla, una part d’ella amb els seus merlets originals (l’únic conservat a València d’aquestes característiques). He tingut l’oportunitat de visitar de manera privada aquest lloc en un parell d’ocasions. Hi adjunte a continuació algunes fotografies de la muralla que vaig fer durant aquestes visites:
Si voleu llegir informació més detallada sobre els importants vestigis arqueològics que es van trobar durant la rehabilitació d’aquest edifici, podeu llegir a continuació aquests articles que vaig publicar sobre això fa un temps en aquesta web:
Altres locals de l’illa de cases on es visible la muralla islàmica.
En el número 4 del carrer de les Roques han existit en els últims anys un local on s’han instal·lat sengles negocis de lloguer i reparació de bicicletes, primer, i una botiga de realització i venda d’artesania, posteriorment. Al fons d’aquest local, que he pogut visitar durant l’existència dels dos negocis, hi podem trobar un tram d’uns 5-6 metres de longitud de la muralla islàmica. A continuació podeu veure algunes fotografies que hi vaig fer durant aquestes visites:
A continuació podeu trobar els enllaços a sengles articles que vaig escriure sobre això, després de les meues visites a aquest local:
Actualment aquests negocis ja no existeixen, ja que a hores d’ara el local pertany a la seu de la Fundació Florida State University.
Les parets de la muralla que hem pogut veure a la Fundació de la Universitat de Florida i al local annex del carrer de les Roques (a hores d’ara també propietat de la Fundació, com he comentat), corresponen a la cara exterior de la muralla, és a dir, que la nostra posició quan l’observem se situaria extramurs de la ciutat de Balansiya, la València musulmana.
La cara oposada de la muralla, és a dir, la que mirava cap a l’interior de la medina de Balansiya, també podem contemplar-la en un local situat al número 2 de la plaça dels Furs. Es tracta de Tatuart, un estudi de tatuatges. El fons del local està tancat per la muralla, just a la banda oposada del tram que recorre l’interior de la seu de la Universitat de Florida. És a dir, en aquest lloc la muralla fa de mitgera entre tots dos establiments.
Tot seguit podeu veure alguna fotografia que vaig fer a l’interior de Tatuart:
A continuació podeu llegir l’article que vaig publicar sobre aquest tram de muralla existent a l’interior d’aquest estudi de tatuatges:
La muralla islàmica s’ens desvetlla en el carrer Roters.
Fins ara la visió de la muralla islàmica que hem tingut en aquesta illa de cases només havia estat possible penetrant a l’interior de les seues cases i locals, atesa la seua condició de mur mitger entre les dues unitats arquitectòniques que la formen. Però hi ha un xicotet detall al carrer Roters, que segur que ens passarà desapercebut si no observem “amb ulls curiosos” la part de la façana de l’illa de cases que dóna a aquest carrer.
Just davant de la seua confluència amb el carrer Palomino, podem observar un canvi d’alineació de les dues façanes que formen l’illa de cases, una mena de “trencament” entre elles d’aproximadament uns 50-60 cm. d’amplaria. Aquest “trencament” és degut a la presència de la muralla, què ens indica exactament el punt en què la muralla que actúa de mitgera de l’illa de cases conflueix amb el carrer Roters. És a dir, ens està descobrint la muralla, concretament la seua cara intramurs, el mateix que havíem pogut observar en el local de Tatuart.
La muralla islàmica es torna a visibilitzar creuant el carrer Roters.
Aquest fet ens és confirmat just enfront, a l’altra banda del carrer, ja que podem observar una continuïtat física de la muralla en el carrer Palomino, en una illa de cases on la muralla no actua en aquest cas com a mur mitger, sinó de façana que mira a l’esmentat carrer. En aquest indret la muralla, la seua part intramurs, és perfectament visible des del carrer, a l’arrencada del carrer Palomino en la seua confluència amb el de Roters.
En aquesta cantonada hi ha el forn-pastisseria Montaner, un dels més antics del barri del Carme, a l’interior del qual podem veure la part extramurs del tram de muralla que és visible des del carrer. A continuació podeu trobar l’article que vaig publicar fa un temps sobre la presència de la muralla a l’interior del forn Montaner:
Com he comentat ades, aquest llenç de muralla presenta una continuïtat física amb el de l’illa de cases de la plaça dels Furs, l’evidència de la qual es fa visible en el “trencament” de façana que hem comentat anteriorment.
En aquesta vista aèria de Google maps que podeu veure a continuació, he representat el traçat que segueix la muralla que fa de mur mitger a l’illa de cases de la plaça dels Furs.
He mostrat també la posició del “trencament” de façana observable en el carrer de Roters i la continuació del recorregut de la muralla com a façana exterior del forn Montaner pel carrer Palomino, observant-se la disposició perfectament rectilinea dels trams d’aquesta muralla encara conservats en aquesta zona:
Fonts/referències:
-“Las murallas de Valencia. Historia, arquitectura y arqueología. Análisis y estado de la cuestión. Propuesta para su puesta en valor y divulgación de sus preexistencias” (Tesis doctoral de José Ferrandis Montesinos, 2016).
