Si passegem pel barri de Sant Marcel·lí, un barri situat al sud de la ciutat de València, atrapat entre el bulevard sud i el nou llit del riu Túria, probablement ens trobarem amb una curiosa construcció de fusta, semblant a un hórreo, que roman semiabandonada dins d’un solar tancat. Es tracta d’una cebera. Però, què és una cebera?
Les ceberes són una construcció de fusta pròpia de l’agricultura de l’horta tradicional de València, especialment de l’horta sud. Són xicotets magatzems que es construïen a l’aire lliure, que van començar a existir a finals del segle XIX com a conseqüència de l’auge del cultiu de la ceba. La seua funció era la de protegir la collita de cebes quan la producció era excessiva, mentre l’agricultor trobava un comprador, evitant així que es feren malbé.
Les ceberes solien construir-se als marges de les parcel·les, orientades de nord a sud perquè estigueren ben ventilades, aprofitant els efectes dels vents de llevant i ponent, que són els predominants en la zona de l’horta.
La seua construcció estava inspirada en la barraca valenciana: tenien teulades inclinades i una base estreta i rectangular, de longitud variable, depenent de la quantitat de producció que desitgés emmagatzemar l’agricultor. La seua estructura estava formada per pilars de fusta verticals que sostenien el pes de l’estructura, que es clavaven a terra. Els peus dels pilars es cobrien amb ciment o pedres, deixant l’estructura lleugerament elevada del terra a mode d’hórreo, evitant així que si el terra s’entollava afectés les cebes emmagatzemades. Els espais entre els pilars, anomenats trams, es cobrien amb canyes o amb taules menudes o llistons de fusta. L’accés al seu interior es feia mitjançant dues portes situades als extrems.
Com a conseqüència de la caiguda del conreu de la ceba a les darreres dècades del segle XX, la cebera ha anat desapareixent com a element propi de l’horta. Actualment a les hortes de Castellar-l’Oliveral, Forn d’Alcedo i Xirivella encara en podem trobar algunes, però sembla missió impossible fer-ho dins de la ciutat de València.
No obstant això, encara una cebera roman dempeus dins de la ciutat (*), envoltada d’edificis, de carrers i cotxes, de ciment i d’asfalt. Sembla un autèntic miracle. Podem trobar-la al bell mig del barri de Sant Marcel·lí, com he apuntat ades. Concretament enmig d’un solar envoltat per una tanca metàl·lica, situat entre els carrers de Sòria i Na Monforta. Un solar que fins fa poques dècades seria una horta productiva que l’avanç imparable de la ciutat ha fet desaparèixer. Per tant, aquesta cebera constitueix, amb seguretat, un dels pocs testimonis vius de l’antiga existència d’una rica horta valenciana en aquest barri.
Aquesta cebera, que disortadament es troba en estat de semiabandonament i amb abundant mala herba i brossa sorgida davall i al seu voltant, té una longitud aproximada d’uns vint metres per un metre d’amplada. La seua orientació nord-sud es va fer d’acord amb els cànons d’aquest tipus de construccions hortanes, per tal de garantir la correcta ventilació del gènere que emmagatzemava.
A continuació podeu veure algunes fotografies d’aquesta cebera:
En estar en un terreny particular, la seua conservació depèn exclusivament del seu propietari. Apel·lem des d’aquestes línies a la seua sensibilitat per tal que puga rehabilitar-se abans que siga massa tard i desaparega.
(*) PD: Després d’haver realitzat la publicació del present article, uns seguidors d’aquesta pàgina m’han informat de l’existència d’una altra cebera existent a la ciutat de València, concretament al barri de Malilla.
Aquesta cebera es troba molt a prop del nou Hospital de La Fe, concretament al Cami Vell de Malilla, a prop de la seua confluència amb l’avinguda de Fernando Abril Martorell. Té aproximadament uns deu o dotze metres de longitud per un metre d’amplada, una llargària més curta que la descrita del barri de Sant Marcel·lí. A l’igual que aquesta, es troba situada en un solar tancat per una reixa metàl·lica, també en un estat de semiabandonament.
A continuació adjunte algunes fotografies pròpies d’aquesta cebera, i una vista del Google maps que permet localitzar-la amb facilitat, per si algún dels lectors està interessat en veure-la.
