En l’apunt anterior havia parlat del destruït Palau Reial de València, fet ocorregut el 12 de març de 1810 per ordre del general espanyol Joaquín Blake. Una polèmica decisió que va fer que els valencians perguerem un dels edificis més emblemàtics que havia tingut l’antic Regne de València al llarg de la seua història, residència històrica dels seus reis propis des de l’època àrab.
El seu procés de destrucció i de venda “a pes” dels seus elements més rellevants i decoratius sembla ser que va ser planificat. Oficialment la polèmica decisió es va justificar com a una determinació pressa per a enfortir la “defensa preventiva” de la ciutat durant la guerra contra l’exèrcit de Napoleó, tot i que a jutjar per la manera en què es va realitzar, s’hi apunten també motius econòmics i possiblement històrics, com els de voler fer desaparèixer de la memòria dels valencians el passat foral de l’antic Regne, dins del context d’un estat de tarannà clarament recentralitzador.
Si esteu interessats en conèixer amb més detall la història d’aquest emblemàtic edifici, al què li van arribar a dir “el de les 300 claus” per la gran quantitat de sales i salons que tenia, o si voleu saber com era el seu aspecte quan va ser destruït i les restes d’ell que han estat trobades en les darreres excavacions que s’han dut a terme en Vivers, vos recomane el visionat d’aquest interessant documental que va ser produït fa uns anys per Canal 9:
https://www.facebook.com/santogrialvalencia/videos/1778797519045941/?t=0
Gaudiu-lo!
