València va patir molt durament els bombardejos del bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola, bàsicament per dues raons: la primerta per romandre lleial al govern de la II República fins a la fí de la guerra, i després per la seua condició temporal de capital de la República entre els mesos de novembre de 1936 i octubre de 1937.
Les bombes comencen a caure sobre València.
La ciutat no va començar a ser bombardejada des de l’aire fins al gener del 1937, concretament en la seua zona portuària. Els bombardejos eren realitzats per avions italians, les bases dels quals es trobaven a l’illa de Mallorca. Cal recordar que Itàlia, igual que Alemanya, van prestar un suport militar molt important al bàndol franquista, factor que a la fi es va manifestar decisiu per aconseguir la victòria militar sobre el govern legítim de la República.
Amb aquells atacs varen començar a assajar-se les denominades «accions de bombardeig estratègic» o «missions de càstig i terror», ja que en molts d’ells no hi havia un objectiu militar concret que atacar.
Durant tot 1937 es van anar succeint els atacs aeris, amb una intensitat i un volum creixents. L’any 1938 va ser decisiu a la guerra pel trencament i separació de la República en dues parts. Aquesta situació va fer que els principals objectius com eren les ciutats de Barcelona i València pogueren ser atacats des de dos fronts diferents: des de Mallorca i des de la zona peninsular situada entre Zaragoza i Castelló. Aquesta situació va significar un increment considerable dels atacs sobre València. Valga dir com a exemple que durant el primer trimestre del 1937 es van produir 28 atacs sobre la ciutat, què van a pasar a ser 78 en el mateix període del 1938, quasi el triple.
Les empremtes de les bombes caigudes.
Passats ja quasi noranta anys des d’aquells esdeveniments, les empremtes d’aquells bombardejos encara romanen visibles a hores d’ara a les façanes d’alguns edificis de la ciutat. En diferents articles publicats anteriorment en aquesta web, he anat assenyalant els indrets de la ciutat on encara es poden trobar aquestes empremtes, materialitzades en forma d’impactes de metralla de bomba sobre parets i elements metàl·lics, clarament reconeixibles per la seua forma característica de “cràter” d’impacte.
Ací podeu trobar els enllaços a aquells articles:
Els terribles bombardejos del mes de gener de 1938.
Els darrers dies de gener de 1938 van ser especialment cruels per a la ciutat. Concretament, els dies 22, 26 i 28 d’aquell mes el centre urbà de la ciutat va ser bombardejat sense tindre constància de l’existència de cap objectiu tàctic concret, com els que sí existien a la zona portuària o a la platja de vies fèrries de l’Estació del Nord. L’objectiu, com he comentat ades, no era un altre més que el de causar el terror indiscriminat entre la població civil a fi de provocar el seu abatiment, derrotisme i desmoralització.
El dia 26 d’aquell mes les bombes van caure al carrer de la Pau i a la zona que actualment és el carrer Poeta Querol, artèria urbana que en aquella època encara no havia estat oberta. A la zona del carrer Poeta Querol aquelles bombes llançades per sis avions de l’Aviazione Legionaria italiana van deixar la seua empremta a les façanes de l’Hotel Inglés, del Palau del Marqués de Dos Aïgues i de l’església de Sant Joan de la Creu.
En els següents articles podeu llegir el relat d’aquest bombardeig i veure les empremtes de metralla de bomba encara visibles en aquests edificis:
Les empremtes de les bombes visibles al carrer de la Pau.
De les bombes que van caure al carrer de la Pau aquell dia, encara romanen diverses empremtes de metralla com a testimonis d’aquell bombardeig. Aquests impactes de metralla son ben visibles a hores d’ara o bé han estat reparats, sent visibles igualment en molts casos aquestes reparacions. Podem trobar-los, concretament, a les façanes dels edificis de l’annexa plaça d’Alfons el Magnànim 1, i a les dels números 37, 36, 35, 22, 14 i 11 del carrer de la Pau.
A continuació podeu veure algunes fotografies que vaig fer amb la meua càmera d’aquests impactes de metralla:
Aquell bombardeig va ser un dels més mortífers que va patir València durant tota la guerra, en afectar una zona tan densament poblada com era el centre històric de la ciutat. Van ser 125 les persones mortes i moltes més van resultar ferides.
Després d’aquell fatidic dia, València encara hauria de patir nombrosos bombardejos més fins al final de la guerra. Les empremtes d’aquell horror encara són ben presents arreu de la ciutat, com hem vist.
Fonts/Referències:
-Facebook CaminArt (César Guardeño) (13.04.2026).
-Tesis doctoral “La defensa de la ciudad de Valencia 1936-1939. Una arqueología de la Guerra Civil española -José Peinado Cucarella-.
-La batalla por València (Diputació de València).
-«Alas negras sobre Valencia» (Levante EMV, 10.03.2007)
