Si passegem pel carrer de Guillem de Castro, a l’altura de l’actual jardí de l’Hospital, hi trobarem un accés d’entrada a través d’un solitari pòrtic de tres portes que podem imaginar que va pertànyer a algun antic edifici que allà es trobava.
El nom del jardí, de l’Hospital, potser ens puga induir a pensar que aquesta seria alguna de les portes d’accés a l’antic Hospital General de València del segle XV què, com he explicat en alguns apunts anteriors, tingué el seu origen en el primer manicomi obert en el món occidental pel pare Joan Gilabert Jofré. No obstant això, cal dir que aquest pòrtic no correspon a aquell Hospital.
L’antiga Facultat de Medicina de València va estar situada durant molts anys en xicotets edificis annexes a aquest Hospital, fins que a mitjans del segle XIX aquesta situació es va considerar ja insostenible pel nombre creixent d’alumnes que hi cursaven els seus estudis. Per aquesta raó, es va decidir construir un edifici gran i únic per a albergar-la.
Aquest edifici es va projectar l’any 1875 per a ser construït a la part del solar annexa a l’Hospital que donava al carrer de Guillem de Castro. El seu disseny arquitectònic va ser realitzat per l’arquitecte valencià Sebastià Monleón, autor també de la Plaça de bous i de la façana del Teatre Principal de València.
Monleón va imprimir a aquest edifici un estil neoclassicista i academicista que era molt característic en les seues obres. El resultat va ser una interessant façana neoclàssica, que lluïa i destacava en la ronda interior de València.
Com a curiositat cal dir que en aquesta facultat va exercir la seua docència Santiago Ramon i Cajal, premi Nobel de Medicina, com a Catedràtic d’Anatomia entre els anys 1883 i 1887.
L’any 1949 la facultat de Medicina, ja necessitada de molt més espai per a les seues instal.lacions, va traslladar el seu emplaçament a la seua ubicació actual a l’avinguda Blasco Ibañez, quedant l’edifici de Guillem de Castro sense ús.
Malauradament, la mateixa operació urbanística especulativa que va acabar amb una part de l’antic Hospital General, en els anys 1960, va acabar també amb aquest singular edifici.
L’únic i ara solitari record que ens queda d’ell és, precisament, el pòrtic d’accés als jardins de l’Hospital que podem trobar a Guillem de Castro, que he esmentat adés.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies preses des del mateix punt, però amb vuit dècades de diferència. En la fotografia antiga es pot veure la façana neoclassicista de l’edifici amb la seua portada (enquadrada en groc). En la fotografia actual podem veure el solitari testimoni que roman actualment d’aquesta portada.
I ara vos mostraré, també en sengles fotografies, la comparativa de la porta d’accés, amb els seus tres arcs de mig punt i els seus tres frisos a la part superior, abans de l’enderroc i tal com han romàs actualment.
