Si passegem pels jardins de l’Hospital de València, és prou probable que ens passe desapercebut un xicotet i modest edifici de planta rectangular que se’ns apareix quasi amagat a simple vista, en estar localitzat a la perifèria dels jardins, al costat del carrer de l’Hospital, envoltat de xiprers i d’altres arbres que semblen voler amagar la seua presència, tal com podem comprovar en les següents fotografies:
Aquest edifici, lliurat de la destrucció general que va assolar l’antic Hospital de València en la dècada dels 1960, posseeix una interessant i curiosa història que ens retrotrau a l’època medieval, i que ens porta directament a l’origen del culte a l’actual patrona de la ciutat de València, la Mare de Déu dels Desemparats, popularment coneguda com la Geperudeta.
L’edifici en qüestió és una capella coneguda amb el nom del Capitulet. Va ser construïda l’any 1730 per la Confraria de la Mare de Déu dels Innocents, Màrtirs i Desemparats, a instàncies d’un dels seus confrares, Andrés Bosch. Com he comentat anteriorment, es tracta d’una senzilla edificació de planta rectangular d’una sola nau, amb una teulada de teules a dues aigües, la façana principal de la qual apareix coronada per una xicoteta espadanya dotada d’una campana i per una creu de ferro.
L’actual capella s’alça sobre el solar on va estar la primitiva ermita del Capitulet, construïda en el segle XV. El seu curiós nom li ve del fet que en aquest lloc es reunien en “capítol” els membres de la Reial Confraria de la Mare de Déu dels Innocents, Màrtirs i Desemparats, des de l’any 1411.
L’edifici, que formava part de l’antic Hospital fundat pel pare mercedari Joan Gilabert Jofré, servia també d’oratori per a la confraria i per guardar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, abans de que fora traslladada a una capella de la Catedral l’any 1603, i posteriorment a la Basílica després de la seua construcció l’any 1667, on rau a hores d’ara. L’interès d’aquest indret rau en la estreta relació que té amb la creació de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, com he assenyalat ades.
L’any 1416, els confrares van sol·licitar al rei Alfons V el Magnànim que els fora concedida una imatge de la Verge que havia de representar a la confraria, igual que la tenien la resta de confraries de la ciutat, per poder ser portada sobre els fèretres dels morts.
El 5 d’octubre de 1416, el rei va emetre un reial Privilegi pel qual es concedia la potestat que es fera una talla de la verge per a la confraria. Sembla ser que el pare Joan Gilabert va demanar en diversos dels seus semons a la Catedral de València que algun fuster o artesà de la ciutat s’oferís a crear aquesta imatge. No obstant això, el seu requeriment no tingué èxit. I és ací quan la llegenda ens diu que un dia d’aquell any van arribar a València tres joves pelegrins que van demanar allotjar-se a l’hospici de l’Hospital. En explicar-los els confrares el problema que tenien amb la imatge, ells es van oferir per fer-la, ja que van al·legar que eren artistes.
Els viatgers només van demanar que els portaren els materials necessaris per a la seua construcció i menjar i provisions suficients per a tres dies, durant els quals treballarien a porta tancada a la capella del Capitulet. Els confrares van acceptar les seues estranyes condicions.
Passats els tres dies compromesos, i en no veure senyals de moviment ni sorolls, els confrares van decidir obrir la porta del Capitulet, trobant-se amb la sorpresa de veure una bella imatge tallada de la Mare de Déu, però sense cap rastre dels tres viatgers que havien estat treballant-hi durant els darrers tres dies. Aquest esdeveniment es va convertir en llegenda, que diu que en realitat aquests tres viatgers eren àngels enviats per dotar la confraria de la seua imatge tan desitjada. Per això la llegenda diu que la imatge de la Mare de Déu dels Desemparadors “la feren els àngels”.
Aquesta llegenda va ser divulgada dos segles després per l’historiador Francisco de la Torre. Fins aleshores cap historiador no s’hi n’havia fet ressò. A partir d’aquell moment la llegenda va calar entre la gent del poble, que li va concedir veracitat.
Realment és una incògnita el fet que no hi hajen fonts històriques que ens expliquen quan i per qui va ser tallada la primitiva imatge de la Verge de la confraria de la Mare de Déu dels Innocents, Màrtirs i Desemparats, malgrat l’abundant documentació de tota mena existent al voltant de l’antic Hospital, la confraria i la Basílica. Aquest fet fa pensar que es va voler amagar deliberadament qualsevol dada sobre el seu origen i construcció, a fi d’atorgar-li una connotació “mistèrica”, molt pròpia de l’Edat mitjana, en un temps en què abundaven els relats de les verges “aparegudes”. Per això, potser es va pensar en la necessitat d’atorgar la condició de “celestial” (“la feren els àngels”) a una verge creada pels valencians per protegir el “Spital dels folls”, la confraria i totes les seues obres de caritat i benèfiques.
Sobre la porta de l’actual edifici del Capitulet, trobarem una menuda làpida que ens recorda aquesta bonica llegenda: “Esta Capilla de Ntra. Señora de los Desamparados la costeó Andrés Bosch en el año MDCCXXX. Que es el lugar donde por los años de MCD fue fabricada su santa imagen por manos de ángeles”.
Podeu veure-la en la següent fotografia:
