Explicava el cronista musulmà Al-Udri en el segle XI que durant el mandat del primer governador de la taifa de Balansiya, d’Abd-al-Aziz, nét d’el famós cabdill musulmà Almansor, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de la ciutat.
A jutjar pels seus comentaris, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar islàmica dins d’Al-Andalus, ja que la va descriure amb les següents paraules: “No es coneix a l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.
En nombrosos punts de València podem trobar encara restes d’aquella antiga muralla que envoltava la medina de la Balansiya islámica. El seu estat de conservació, però, varia en funció de què al llarg dels segles s’hajen trobat o bé al descobert, embegudes entre les mitgeres dels habitatges o bé al subsòl dels edificis.
El seu aspecte i característiques intrínseques també varien en funció del moment històric en què van ser erigides. Això es deu al fet que la muralla no va ser una obra unitària, sinó el resultat de diferents intervencions constructives escomeses entre el segles XI, quan va ser encetada, i les primeres dècades del XIII, intervencions que van ser motivades per raons defensives i urbanístiques diverses.
En diversos articles que vaig publicar anteriorment he anat parlant dels diferents indrets en els quals podem trobar-la per València. Ací podeu trobar els enllaços a algunes de les entrades més interessants:
Si entrem a la Universitat Vella, a l’edifici de la Nau, per la porta que dona al carrer de la Universitat, en el seu vestíbul, poc abans d’arribar a l’escala, hi trobarem al terra un cristall que dona visibilitat i protecció a unes ruïnes. Es tracta, de nou, de l’antiga muralla islàmica.
Aquestes restes varen ser trobades durant les excavacions que s’hi van fer en els anys 1996-98. En aquest vestíbul podem veure en realitat una de les torres de la muralla, de planta quadrada, datada al segle XII, la qual conservava una alçada d’uns 2,35 m.
La muralla s’estén en aquesta part de la ciutat en direcció N-S, paral·lela a la façana de l’edifici i al mateix carrer de la Universitat i de les Comèdies, els traçats dels quals han romàs fossilitzats per la mateixa muralla.
L’alçada conservada de la muralla en aquest indret és d’uns 1.50 m., i els arqueòlegs van estimar la seua amplada original en uns 2,50 m.
La seua tècnica constructiva era la característica del tapia, argamassa de calç amb pedres de mida mitjana i gran, tant per a la muralla com per a la pròpia torre.
A la part superior exterior de la muralla els arqueòlegs trobaren restes de calç, la qual cosa es va interpretar com a restes de la pintura blanca en què va ser pintada, tal com ens relatava el poeta cronista andalusí Ibn al-Waqqašī, coetani a la construcció de la muralla en el segle XI.
La muralla, seguint el seu recorregut al llarg de l’edifici de la Nau, pot ser observada de nou al subsòl d’una de les seues sales, concretament a la Sala de l’Acadèmia, on la podem veure novament protegida per un vidre.
