Jaume Roig fou un dels grans escriptors que tingué l’antic Regne de València durant el segle XV. Junt a altres grans poetes i escriptors de l’època, com ara Ausiàs March, Joanot Martorell, Roís de Corella, Sor Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, entre d’altres, formà part d’un grup de literats que van caracteritzar el que s’ha vingut a conèixer com el Segle d’Or valencià.
L’any del seu naixement no es coneix amb exactitud, però es situa al voltant del 1408, a València. El seu iaio patern fou un notari anomenat Pere Roig, membre d’una notòria família valenciana amb arrels a la ciutat que s’inicien al segle XIII. Nascut a principis del segle XIV, Pere Roig va gaudir d’una posició econòmica acomodada i es va desenvolupar en àmbits institucionals amb vocació més burocràtica que política. Va morir a València l’any 1405. Tingué almenys tres fills homes, Pere, Francesc i Jaume. Pere (el primogènit) fou mercader, Francesc religiós i Jaume metge i pare de l’escriptor.
La puixança professional de la carrera mèdica del Pere Roig es va iniciar l’any 1394, i no va deixar de projectar-se de manera certament notòria fins a la seua mort, esdevinguda el 1445. Després de residir durant els primers anys del seu matrimoni amb Francesca Pérez a la circumscripció de la Parròquia de Sant Salvador, es va traslladar durant la primera dècada del quatre-cents a la de Sant Nicolau, concretament al carrer dels Cordellats, on va construir la seua residència. Ahí van créixer els seus fills. Tingué, almenys, quatre descendents, dues filles i dos fills.
El més gran de tots els germans fou Pere, nascut el 1399, religiós, jurista eclesiàstic i també metge, com el seu pare. Jaume Roig fou el menut dels homes, i a l’igual que son pare i son germà major, va exercir la medicina.
La primera documentación escrita en què Jaume és esmentat data de l’any 1434, any que apareix esmentat exercint de metge a València. Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder. Fou metge de la reina Maria de Castella, dona d’Alfons el Magnànim, la mort de la qual certificà l’any 1458. També va actuar al servei del rei Joan II. Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels Consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals de la ciutat. El seu èxit professional, social i econòmic és un bon exemple de l’èxit que obtingué entre totes les capes socials la nova medicina universitària que s’implantà per tot arreu de l’Europa llatina occidental a partir del segle XIII.
Però no ha sigut per la seua condició de metge pel que Jaume Roig ha passat a la història, sinó per ser l’autor d’una de les grans obres de la literatura valenciana: L’Espill, que va escriure cap a l’any 1460. L’obra, narrada en condició d’autobiografia ficcionada, és una diatriba contra les dones que es circumscriu en el debat que sobre la condició femenina es va suscitar a la literatura des del segle XIII. La seua lectura ens revela el pensament clarament misògen que tenia l’escriptor.
L’any 1435 Jaume Roig es va casar amb Isabel Pellicer, amb qui tingué sis fills que els van sobreviure, tres xics i tres xiques. Jaume fou un home acabalat, amb quatre propietats immobiliàries a la ciutat, una la del carrer Cordellats on havia nascut, heretada de son pare, a més d’altres béns, entre els quals destacava una biblioteca amb cinquanta-nou volums, la majoria de medicina.
Doncs bé, aquesta casa del carrer Cordellats on va nàixer l’escriptor podem trobar-la a la cantonada que dóna a la plaça de la Companyia (fotografia de capçalera). És una antiga casa nobiliària del segle XV amb planta baixa, entresòl i dues plantes, actualment revestida de pintura de color blavós. Les dues façanes, d’influència barroca, van ser reformades a finals del segle XIX.
De l’antiguitat de l’edifici ens parla, per exemple, la geometria en angle recte sense aixamfranament del seu cantó de carreus de pedra, geometria característica dels edificis nobiliaris més antics de la ciutat, construïts amb anterioritat a les ordenances municipals emeses en segle XVIII sobre la geometria arrodonida que havien de tindre les cantonades dels edificis de la ciutat, per tal de permetre el gir sense dificultats dels carruatges que en aquella època circulaven massivament per València.
Sobre aquestes ordenances municipals vaig escriure fa un temps un parell d’articles, els enllaços dels quals podeu trobar a continuació:
L’any 2023 el revestiment de la planta baixa de la seua façana recaient a la plaça de la Companyia va ser eliminat, per poder procedir a aplicar un nou arrebossat. En ser eliminat, va quedar a la vista l’estructura nua de la façana on vam poder observar diverses coses interessants, entre elles diverses antigues obertures que van ser tapiades amb posterioritat, corresponents a antics accessos a la casa.
L’obertura més propera al cantó, situat tot just davall d’una finestra-balcó, apareix encegat amb un arrebossat de ciment. Presenta com a llinda una biga de secció quadrangular que sembla ser de mobila, fusta que començà a ser importada a Europa cap a finals del segle XIX, per la qual cosa podríem datar-la a partir d’aquesta data, encara que molt probablement aquesta llinda va substituïr a una altra més antiga. Al seu costat, separada tan sols uns quaranta centímetres, apareix una altra obertura també encegada amb arrebossat de ciment, però en aquest cas de menor amplada, també flanquejada de brancals de carreus de pedra.
Considerant la disposició d’aquestes dues obertures d’entrada, podríem estar davant d’una típica configuració d’accés a un baix comercial (el més proper a la cantonada), i d’una entrada secundària a una escaleta, configuració que començà a proliferar en el segle XVIII.
Tot i això, el més cridaner de la façana nua és l’existència d’una gran portada d’arc de mig punt que fou encegada amb maons, sobre la qual s’ha obert l’actual porta d’accés a la planta baixa pel número 3 de la plaça de la Companyia.
D’aquesta portada, en gran part desapareguda en haver-se obert la porta actual, se n’han conservat els dos brancals de carreus de pedra i una xicoteta part de l’arc de mig punt a la part esquerra, del qual encara podem observar quatre de les seues dovelles originals.
Aquestes grans portades d’arcs de mig punt eren característiques de les cases nobiliàries i dels palaus medievals del segle XV i principis del XVI. La mida de les dovelles també sembla indicar-nos que la seua datació podria ser de principis o mitjans del segle XV, ja que a finals d’aqueix segle les dovelles van evolucionar cap a formes més estretes i de més envegadura, cosa que no sembla que siga aquest el cas.
Per tant, considerant que Jaume Roig va nàixer cap a l’any 1408, quan el seu pare ja havia adquirit aquest habitatge, i que va morir l’any 1478 també en aquesta casa, que era de la seua propietat en haver-la heretat a la mort de son pare, podríem suposar amb certa convicció que aquesta gran portada va ser la de l’accés principal al Casal dels Roig en el segle XV on va nàixer, viure i morir Jaume Roig.
Fonts/referències:
-Real Academia de la Historia. Historia Hispánica: Jaume Roig.
-Llibre “Centro histórico de Valencia. Ocho siglos de arquitectura residencial” (Camila Mileto y Fernando Vegas) (TC Cuadernos).
-Conversa amb Victor Cantero (Universitat Politècnica de València).
