L’any 1917 es va celebrar la primera Fira mostrari d’Espanya. I va ser a València, al mes de maig, organitzada per la Unió gremial valenciana. L’indret triat per a la seua celebració va ser l’Estació de Nord, encara sense trens ni viatgers ja que fins a agost d’aquell any no seria inaugurada.
En anys successius es va tornar a celebrar també a l’Estació i posteriormente en els edificis que van romandre en peu de l’Exposició Regional Valenciana de 1909. Per posar fi a aquesta itinerància, es va demanar als arquitectes Javier Goerlich, Francisco Mora i Demetrio Ribes que presentaren un projecte de Palau que servira de seu fixa per celebrar el certamen anual de la Fira Mostrari Internacional de València.
Va ser a partir de l’any 1922 quan es va celebrar ja de manera continuada en aquest nou recinte firal, tot i que les obres no es van donar per acabades fins a 1925. L’ubicació triada va ser una gran parcela que donava a l’avinguda Blasco Ibañez, al carrer General Elio i al passeig de l’Albereda, tot just al costat del ja desaparegut Palau de la Marquesa de Ripalda.
Després de la Guerra civil, en els anys 1941-1942 va ser rehabilitat i s’hi va construir una nova façana, moment que es va aprofitar per connectar-lo amb una pasarel.la amb els jardins de Vivers, que es trobaven tot just enfront, per tal de què els seus expositors i públic visitant hi poguera accedir directament sense necessitat d’haver de creuar l’avinguda del General Elio.
El lloc triat per ubicar l’extrem de la pasarel.la en Vivers fou la zona on s’ubiquen les Muntanyetes d’Elio, de les quals es van aprofitar les ja existents escales per poder accedir-hi.

Podeu veure una fotografia completa d’aquella pasarel.la a la capçalera de l’article. A continuació podeu veure’n també altres fotografies, i una vista aèria del recinte on podeu localitzar-la:




En les següents fotografies podeu veure a on s’ubicaria actualment la desapareguda pasarel.la:



Algunes de les empremtes deixades per aquella pasarel.la són encara visibles a hores d’ara. Els forats deixats a la façana de les Muntanyetes d’Elio, utilitzats per a l’anclatge de les bigues que formaven la seua estructura de sustentació horitzontal, son encara visibles, com podem veure en la següent fotografia:
